Resultats de la cerca
Es mostren 2763 resultats
banda

Banda de música
© C.I.C.-Moià
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat…
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
reserva natural del delta del Llobregat

Maresma del Remolar-Filipines
© Sergi Bosch / CPGEN Delta del Llobregat
Zona humida deltaica situada a la dreta del Llobregat i emmarcada administrativament dins els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, tots ells de la comarca del Baix Llobregat.
Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes Aquesta àrea és considerada la segona gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana 111 ha i el del Remolar-Filipines 177 ha L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial…
yazidita
Islamisme
Membre d’un grup religiós establert al Kurdistan turc, iraquià, iranià i sirià, i al Caucas.
Les poblacions més nombroses de yazidites es troben al nord de l’Iraq, especialment a la província de Nínive, i el principal centre urbà on es concentren és Sinjar Les seves creences i rituals tenen elements del cristianisme nestorià, del zoroastrisme i de l’islam Bé que consideren la Bíblia i l’Alcorà com a fonts doctrinals, la seva tradició és bàsicament oral Creuen en un Déu creador assistit per set àngels que tenen cura de la creació, un dels quals, Tawusê Melek ‘l’Àngel Paó’, al qual adrecen les seves pregàries, n’és la voluntat executora Admeten la metempsicosi i la…
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
Correllengua
Conjunt d’actes i manifestacions reivindicatius en suport de la llengua catalana.
Sorgí de l’adaptació als Països Catalans d’una iniciativa amb finalitats similars en suport del basc, la korrika , i es posà en pràctica per primer cop l’any 1993 a Mallorca El 1995 se’n feu la primera edició al País Valencià i des del 1996 a Catalunya Des d’aquest any l’entitat que l’organitza és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua CAL, coordinadament amb entitats de defensa del català de tots els Països Catalans, llevat del País Valencià, on la funció organitzadora la du a terme Acció Cultural del País Valencià Des de fa uns quants anys, a Mallorca és coordinada per l’entitat…
aimara
Dona de l’ètnia aimara, Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…
música afroamericana
Música
Música creada pels negres d’Amèrica.
Els esclaus negres deportats tenien llurs tradicions sonores i conservaren llur sensibilitat musical Al S dels EUA els negres forjaren un art musical popular, de caràcter religiós jubilee , gòspel que bé que notablement influït, des del punt de vista melòdic, pels càntics baptistes o metodistes, té profundes arrels africanes Al costat d’aquest art musical religiós en crearen un altre de caràcter profà blues , cants de treball, etc Els elements musicals africans més importants que hom troba en la música afroamericana són les escales pentatòniques, l’ús de la síncopa que originà el ragtime i…
Baixa Navarra
Història
Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.
Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país…
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina