Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
Jaume Pujiula i Dilmé
Biologia
Biòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià Des 1925 al 1928 presidí la Institució Catalana d’Història Natural Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Ciències Naturals de Madrid Dedicat principalment a la investigació, publicà obres de text, com Citología 1914-18 i Elementos de Embriología 1922-24, sovint reeditades, i estudis com Trayectorias embriológicas 1930 i Problemas biológicos 1941
Lluís Puig de la Bellacasa i Déu
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política
Marià Maspons i Labrós
Història
Política
Polític.
Germà del folklorista Francesc de Sales Maspons i l’escriptora Maria del Pilar Maspons Llicenciat en dret, fou diputat per Granollers són destacables les seves intervencions a les corts en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil Fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas Manresa, 1875 El 1885 presidí la comissió que anà a Madrid per presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, i féu el parlament de presentació del document Fou mantenidor dels Jocs Florals 1885, i collaborà al Diari de Barcelona , La…
Josep Marvà i Màyer
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar
Salvador Maluquer i Nicolau
Biologia
Història del dret
Advocat i naturalista.
Fill de Joan Maluquer Especialista en entomologia, fou membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910 El 1918, juntament amb els seus germans Joaquim i Josep publicà la revista Physis És autor de diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica L’aquari d’aigua dolça 1918, Llibre de la natura 1932 i El microscopi 1936 En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació Treballs 1981 Fou pare del…
Isabel Llorach i Dolsa
Sociologia
Figura destacada de la vida cultural i social barcelonina.
Filla del metge Pau Llorach i Malet —creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts Barcelona—, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat Segarra Presidí el Conferentia Club 1929, el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte 1918-21, i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus Fou membre de l’Associació Wagneriana, entre d’altres institucions Collaborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 1946…
Joan Antoni de Llinars i Ortiz de Repiso
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842
Jean Chrétien
Política
Polític quebequès.
El 1958 es graduà en dret Ingressà al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc 1963-86 Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau 1968-84, presidí diversos ministeris, i en el referèndum del 1980 sobre la independència del Quebec destacà la seva campanya pel vot negatiu El 1984 disputà sense èxit el lideratge del partit a John Turner, càrrec que aconseguí el 1990, en què retornà novament al parlament Primer ministre 1993, revalidà el càrrec per majoria absoluta el 1997 i el 2000 El 2003 fou substituït, abans d’acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin
Primer Congrés Universitari Català
Assemblea de professors, estudiants i intel·lectuals catalans celebrada a Barcelona del dia 31 de gener al 2 de febrer de 1903 per a tractar de l’organització d’una universitat catalana autònoma.
Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris Catalans , i…
Pere Calafell i Gibert
Pediatria
Pediatre.
Es llicencià a Barcelona 1930 i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-38 Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria 1955-60 i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina