Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966 Biafra , 1968,…

Es troba en un edifici obra dels arquitectes Philip SGoodwin i Edward Durrell Stone inaugurat l’any 1939 ampliat el 1963, coincidint amb l’inici d’un ràpid procés expansiu Aplega pintures i escultures, però també mostres d’arts gràfiques, fotografia, disseny, etc Els seus fons constitueixen una selecta representació de l’art occidental des de l’impressionisme, amb obres de Monet, Rousseau, Van Gogh, Matisse, Modigliani, Picasso fou dipositari del Guernica fins el 1981, Kandinskij, Mondrian, Dalí, Miró, Pollock, Johns, Bacon, etc Acull i organitza exposicions temporals i posseeix…

Propugnava la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme De caràcter assembleari, el 1987 s’hi produí una escissió del sector provinent del PSAN Els anys noranta entrà en una fase d’hibernació per a impulsar l’Assemblea d’Unitat Popular Reprengué l’activitat a l’inici del segle XXI El 2014, amb l’entrada d’exmilitants de Maulets i altres membres de l’esquerra independentista, s’autodissolgué i es refundà com a Poble Lliure Des d’aleshores collabora estretament amb la CUP, a la qual ha cedit la representació electoral llevat de les eleccions al Congrés…

Fou director general de serveis socials 1982-84 i regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 1983-95 Membre del consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya CDC 1984-2000, fou responsable de política social del comitè executiu nacional Diputat al Parlament de Catalunya 1984- 2000, fou senador a les Corts Generals en representació de la Generalitat en el període 1992-95 i membre del consell assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya RTVE-Catalunya del 1986 al 1992 Passà a formar part, com a conseller, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya CAC 1997…

El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935  Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de…

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…

Influït pel fauvisme i per l’art popular del seu país 1911, rebé l’atracció del cubisme, que introduí a Moscou 1912 Creà una obra de tema popular, a base d’una simplificació dels volums, que el conduí al suprematisme, del qual és creador Quadrat negre sobre fons blanc 1913, Quadrat blanc sobre fons blanc 1914 Museum of Modern Art, Nova York El 1915 redactà el manifest Del cubisme al suprematisme , en oposició a les concepcions lumíniques del lucisme Es dedicà a l’ensenyament a Leningrad 1922, quan li prohibiren d’exposar Anà a Alemanya, on participà en el Bauhaus i publicà Die…

S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista AMEI, embrió de les…

Fou inscrit a l’abril de 1987 per Domingo Canut, Josep Isern, Daniel Tuca i Josep Badia El seu objectiu principal és la defensa dels interessos econòmics i socials de les zones de muntanya El líder principal és Josep Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya El 1991 presentà diverses candidatures municipals progressistes amb el propòsit d’obtenir representació als Consells Comarcals El 1991 esdevingué la segona força municipal de l’Alt Urgell 3 consellers comarcals, però també fou present a la Cerdanya i al Pallars Sobirà…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, violoncellista del teatre de Nimes Durant els primers anys de la seva carrera subsistí impartint classes de violoncel i de cant i actuant com a violoncellista en diverses orquestres Un afortunat debut a Avinyó, on actuà en substitució d’un cantant que havia emmalaltit just abans d’una representació, feu que la seva carrera experimentés un gir radical A París fou aclamat en les seves intervencions a la Comédie-Italienne En aquella època la seva veu havia esdevingut la d’un baríton i començà a ser imprescindible en obres d’autors…