Resultats de la cerca

Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 31’ 14” E Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat L’esment més reculat d’aquesta església és de l’…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els…

Situació Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí Mapa 33-10214 Situació 31TCH412009 S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic JAA Història No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la…

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…

Situació Ruïnes de l’absis preromànic que es troba al nord de la capella actual ECSA - A Roura Aquesta capella es troba a ponent de la torre de Sant Cristau, al cim del puig homònim L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E Història Sant Cristau és una de les esglésies més antigues del Rosselló Tanmateix, no se’n té testimoni documental fins a la segona meitat del segle XI, quan hi ha referències al castell de Sant Cristòfol o Cristau, que va prendre el nom d’aquesta…

Situació El castell i la torre de Querroig són al cim del puig d’aquest nom, trifini entre els termes de Banyuls, Cervera i Portbou, al sector més oriental de la serra de l’Albera, a la divisòria entre l’Alt Empordà i el Rosselló, actualment frontera entre l’estat espanyol i l’estat francès La major part de les ruïnes pertanyen al municipi de Portbou, si bé el seu extrem septentrional correspon a Banyuls i Cervera Mapa 220M781 Situació 31TEG100987 Una vista de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Una vista de les ruïnes del castell F Tur Per arribar-hi cal agafar, des de la vila…

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…

Segons tradició, fou convent de templers però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates 1340, renovada el 1746