Resultats de la cerca

Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà per a quintet…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…

Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868  figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…

Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més, des del 1887…

Tingué sempre una intensa activitat política Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català 1924 i fou un dels fundadors de Bandera Negra Participà en el complot del Garraf 1925, contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general Fou director de  Justícia Social  i secretari de redacció del setmanari L’Opinió  i de La Publicitat També collaborà a  Meridià  i Mirador , entre d’altres Regidor…

Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…

Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…

Situada a les ribes del Kromme Rijn, que dins la ciutat es divideix en Oude Rijn i Vecht, és travessada per dos canals, l’Oude Gracht i el Nieuwe Gracht Quarta ciutat dels Països Baixos, és un nucli industrial amb indústria siderúrgica, de material ferroviari, maquinària, mecànica de precisió, tèxtil, del cristall, ceràmica, del tabac, etc És el nucli ferroviari principal de l’estat També hi és molt important el transport fluvial És seu arquebisbal dels catòlics i dels vells catòlics Té universitat, fundada el 1636 Es formà entorn de l’antiga Traiectum , on els romans edificaren…

El 1996 tenia uns 26043000 habitants en un territori de 67052 km 2 Els seus antecedents són la Unió Econòmica Belgicoluxemburguesa , encara vigent, i les convencions d’Oslo 1930 i d’Ouchy 1932, projectes no realitzats per pressions de les grans potències d’Europa Els darrers anys de la Segona Guerra Mundial els governs d’aquests tres estats negociaren a Londres uns acords per a després de la guerra que donaren lloc el 1943 a un tractat monetari, i el 1944 a un tractat duaner origen de la convenció del Benelux, signada a la Haia el 14 de març de 1947, en vigor des de l’1 de gener de 1948 La…

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el…