Resultats de la cerca
Es mostren 1384 resultats
Santa Anna de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Coberta de l’església, arrecerada pel costat nord en un marge que en dificulta la visió ECSA - JA Adell L’església de Santa Anna és situada a un centenar de metres de la masia de la Fabregada, arrecerada pel costat nord a un marge, del qual només en sobresurt la coberta de la capella Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a arribar a la masia de la Fabregada cal seguir el mateix itinerari de la monografia anterior JAA Història El lloc de la Fabregada es pot identificar amb la possessió que Ramon Guerau donà a l’església del Sant Sepulcre de la Seu el 1092 En aquella ocasió, Ramon…
Sant Joan de Censà
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta església, antiga parròquia del lloc, ara convertida en l’església del cementiri ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan es troba a la part baixa de la població de Censà, al costat del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 10” N - Long 2° 10’ 29” E L’església és prop de la carretera D-4E, en entrar al poble JAA Història Aquesta església fou la parròquia de Censà fins al segle XIX El seu primer esment documental és de l’any 1189, en què Arnau de Llúgols i el seu germà Guillem van vendre a Berenguer, prior de Cornellà, la…
Sant Quiri de Surp (Rialb)
Art romànic
Situació Interior de la capella, on manca tot el mur de ponent, ara aprofitada com a cabana ECSA - JA Adell La capella de Sant Quiri es troba isolada, en uns camps, a llevant del poble de Surp Mapa 33-10214 Situació 31TCH468017 Per a anar-hi des de Surp cal prendre el camí que, en direcció a llevant, passa pel costat de l’església parroquial de Sant Iscle i del cementiri, i en un quart d’hora de caminada ja es veu l’església, adossada pel costat nord a un marge entre dos camps, i que fa de cabana JAA Història L’única referència documental coneguda d’aquesta capella és de la visita pastoral…
arma de destrucció massiva
Militar
Arma nuclear, química o biològica concebuda per a matar un gran nombre de persones de manera indiscriminada i danyar el medi, amb un abast ampli en l’espai i en el temps.
Es tracta del tipus d’armament que té major nombre de regulacions i controls internacionals Es coneix també amb la sigla WMD de l’anglès weapon of mass destruction Les armes de destrucció massiva adquiriren a principis del segle XXI un gran protagonisme en el terreny mediàtic, ja que foren el motiu adduït pels EUA per a atacar l’Iraq i enderrocar el règim de Saddam Ḥusayn març del 2003, acusat de fabricar-ne i emmagatzemar-ne, si bé pocs mesos després la mateixa administració dels EUA en reconegué la inexistència Els primers anys del segle XXI algunes estimacions xifraven l’arsenal de caps…
Agència Espacial Europea
Astronomia
Organització internacional europea que concentra la investigació espacial al continent, amb seu a París.
Fou creada el 1975 a partir de la fusió de la European Launcher Development Organization ELDO amb la European Space Research Organization ESRO Té per missió promoure la investigació i la tecnologia espacials amb propòsits exclusivament pacífics En foren els membres fundadors Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, la República Federal Alemanya des del 1990, Alemanya, Irlanda, Itàlia, la Gran Bretanya, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa Posteriorment s’hi han afegit Irlanda 1975, Àustria i Noruega 1987, Finlàndia 1995, Portugal 2000, Hongria 2003, Grècia,…
David Jou i Mirabent

David Jou i Mirabent
@ Vic Mansfield
Literatura catalana
Físic i poeta.
Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended…
,
fusta laminada encolada
Construcció i obres públiques
Tecnologia moderna de la fusta estructural basada en la formació de bigues o altres elements lineals mitjançant l’encolat d’un cert nombre de làmines de fusta, disposades sempre paral·leles i segons la direcció principal de l’element.
La fusta laminada encolada permet de construir elements amb una gran diversitat de formes i dimensions per exemple, peces de secció variable i de gran llum sense que la grandària del tronc de l’arbre constitueixi una limitació
quarta generació
Tecnologia de comunicacions mòbils que ha de succeir el sistema UMTS (tercera generació) i que permetrà velocitats de transmissió de dades d’entre 20 i 40 Mbps, amb possibilitat, per tant, de visualitzar continguts multimèdia d’alta resolució.
Es planteja com la solució tecnològica que ha de possibilitar la integració de tots els modes existents de comunicacions sense fils Wi-Fi, Bluetooth, radiodifusió de ràdio i televisió, satèllit, telefonia cellular, etc de forma totalment transparent a l’usuari, en funció de quina sigui la millor connectivitat segons l’espai físic en què es trobi Es preveu que el 2006 comenci a introduir-se al Japó, i que estigui desplegada arreu cap al 2010
economies
Economia
Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com la conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
En ambdós casos es produeix un augment de productivitat, el qual, si deriva d’una modificació adequada del volum de producció, és anomenat economies d’escala Les economies externes poden provenir, també, de factors estranys a la unitat de producció, com és ara un millorament d’infraestructures, etc
difusió web
Electrònica i informàtica
Comunicació
Difusió d'informació per internet, generalment presentacions, cursos, seminaris, vídeos o programes de ràdio i televisió, que es duu a terme en temps real, mitjançant la tecnologia de tramesa automàtica, als internautes abonats a un canal web determinat.
Permet la interacció en temps real entre l'emissor i el receptor de la informació A més, la informació difosa en temps real es pot obtenir posteriorment en diferit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina