Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Cleòpatra
Bust de Cleòpatra
© Fototeca.cat
Història
Reina d’Egipte, darrer sobirà de la dinastia ptolemaica.
Filla de Ptolemeu XII , dit Auletes , començà regnant ensems amb el seu germà Ptolemeu XIII Acusada de conspirar contra ell, aconseguí l’ajuda de Cèsar , després de l’entrada d’aquest a Alexandria 48 aC, de tornada de la batalla de Farsàlia El dictador associà ambdós germans al tron, però, rebellat Ptolemeu, Cleòpatra, amb l’ajuda de Cèsar, destruí els seus enemics juntament amb el seu germà durant la guerra alexandrina 48-47 aC D’acord amb la tradició egípcia, el seu germà petit fou nomenat corregent amb el nom de Ptolomeu XIV , dit Filopàtor 59 aC - 44 aC, amb qui…
volteig
Hípica
Modalitat hípica que consisteix en la realització per un genet, o voltejador, d’un seguit d’exercicis gimnàstics damunt un cavall en moviment guiat amb la corda per un conductor.
El binomi recorre una pista rodona de sorra de 20 m de diàmetre sota el control del conductor que des del centre domina el cavall amb una corda Els concursos es fan en forma de grup de sis a vuit tombarelles, doble o individual En les tres categories, els genets han de fer uns exercicis obligatoris i una coreografia de lliure elecció Els jutges avaluen la compenetració del binomi, l’execució de les proves, les postures artístiques, l’originalitat i la complexitat de l’exercici Genets i amazones competeixen per separat En categoria individual es pot començar a competir a partir dels catorze…
síndrome d’Ulisses
Psicologia
Síndrome caracteritzada per una combinació específica de símptomes psicopatològics que presenten els immigrants en situació extrema, també anomenada síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple.
El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger la violència…
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l’àrea…
Segòbriga
Ciutat
Ciutat celtibèrica, després romana, seu episcopal a l’època visigòtica, l’emplaçament de la qual correspon probablement a les ruïnes, en curs d’excavació, de Cabezo de Griego, prop d’Uclés (Castella-la Manxa), bé que no és cosa del tot aclarida.
El bisbat de Segòbriga , inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s VII, al s XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb Alt Palància Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí 1176, sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb
Sarreganyada
Cim
Cim (1 247 m) de la serra de Bellmunt (Osona), a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt, dins el municipi de Sant Pere de Torelló.
Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell
San Fernando
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a l’illa de León, al fons del golf de Cadis.
Drassanes i indústries alimentàries, ceràmica, etc Les seves salines són les més grans de la península Ibèrica És capital del departament marítim de Cadis Antiga colònia fenícia i fortalesa meridional, adquirí importància a partir del 1769, quan Carles III d’Espanya hi traslladà el departament de Marina Seu de les corts constituents de Cadis, rebé des d’aleshores el nom actual És interessant el castell de San Romualdo, del s XIV, reformat posteriorment
castell de Pop
Castell
Antic castell, d’origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, dins el municipi de Benigembla (Marina Alta), al NE del poble.
Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors Restes escassos vestigis Dóna nom a la vall de Pop , vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent
costa de Ponent
Sector del litoral català, situat a l’W-SW de Barcelona.
En oposició a la costa de Llevant en sentit estricte, el Maresme, la costa de Ponent estricta designa la també anomenada Marina del Penedès, és a dir, el Garraf i el sector litoral del Baix Penedès Atenent a l’orientació geogràfica, però, aquest nom se sol estendre als litorals del Baix Llobregat i el Tarragonès, és a dir, del Llobregat al cap de Salou, on s’inicia el golf de Sant Jordi