Resultats de la cerca

El lema de Jaume Brossa serveix per a illustrar l’actitud de canvi ideològic que, durant la dècada dels vuitanta, germinà a l’entorn del grup d’intellectuals i artistes que confluïen a la revista “L’Avenç” Pretenien la modernització en tots els seus aspectes, i aquest procés, en la seva heterogeneïtat de manifestacions, confluïa en el desig de regenerar el país Per això hom parla del Modernisme de forma àmplia, entès com a concepte temporal, d’una època La morfina , S Rusiñol, c 1894 MCF / RM La dècada dels noranta fou la dels anys de la renovació D’una banda, el paper veritablement innovador…

Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscillant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular Després del País Basc i Navarra, foren Catalunya i el País Valencià —juntament amb zones del Baix Aragó— els territoris on aquest fenomen tingué més importància Aquesta escissió profunda d’unes societats prou evolucionades des del punt de vista social i econòmic ha marcat la trajectòria del període En conjuntures…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…

Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…

Vida Fou un dels principals noms de la música europea del segle XV i un dels protagonistes, juntament amb Guillaume Dufay i John Dunstable, dels inicis del Renaixement musical Era fill de Jean de Binch, ciutadà de Mons i conseller del duc d’Hainaut Guillem IV i de la seva filla Jacqueline de Bavària Molt probablement rebé la seva primera formació musical com a cantor i organista a Mons, i segurament tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb cercles propers a les corts de França i del ducat de Borgonya amb les quals la ciutat de Mons mantenia estrets vincles La seva primera ocupació…

Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…

Definició Són anomenades presentacions fetals anòmales les diverses collocacions anòmales que el fetus pot haver adoptat en el moment del part, de manera que la zona del cos orientada cap al canal vaginal no és la regió superior i posterior del cap o occípit, com s’esdevé habitualment Així, la sortida del fetus per via vaginal pot ésser dificultosa o impossible Causes i tipus Les presentacions fetals anòmales es produeixen quan en el període prepart el fetus no s’encaixa adequadament Durant una gran part de l’embaràs el fetus es pot moure en diversos sentits a l’interior de l’úter tot…

Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…

La dispnea és un símptoma habitual en diverses alteracions càrdio-vasculars que es pot definir com una sensació de respiració dificultosa i sensació de manca d’aire El terme dispnea es relaciona amb el grec antic, llengua en què dys significa ‘mal’ o ‘alterat’, i pnein, ‘respirar’ Si bé la dispnea pot ésser deguda a malalties de l’aparell càrdio-vascular, pot tenir un origen molt divers Així, aquest símptoma pot ésser degut a trastorns de les vies respiratòries com ara emfisema o bronquitis crònica a alteracions metabòliques, com en el cas de la intoxicació per monòxid de carboni a trastorns…