Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història…

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…

Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos…

Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat 1917-36 Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball Elegit diputat a corts per Lliga Catalana 1933, compaginà el càrrec amb la presidència 1935 de la secció de política social d’aquest partit Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat 16-18 de desembre de 1935 Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del setmanari Després 1933-36…

Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les…

Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya,…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant…