Resultats de la cerca

Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon…

Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…

Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes construccions de la urbanització…

Situació Fragment del mur meridional de l’actual església, on és perfectament visible el parament del primitiu temple romànic ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a l’extrem nord del poble de Baldomar, situat a uns 5 km d’Artesa de Segre per la carretera d’Alòs de Balaguer JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG355430 Història Malauradament, no es tenen notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300, malgrat que l’origen alt-medieval és indubtable El lloc de Baldomar, esmentat des del 1328, formà part del marquesat de Camarasa Des del segle XVII, com a mínim, fins al…

Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies…

Situació Fortificació de planta circular adossada a una masia ECSA - J Bolòs Torre situada al costat d’una casa del segle XV o XVI, a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens Mapa 36-17448 Situació 31TDF059675 Cal seguir el mateix camí que per anar a la Torre de Campdàsens JBM Història Aquesta construcció, adossada a una masia, podria haver estat originàriament una torre de defensa medieval, la qual era inclosa dins l’antiga quadra de Campdàsens La situació geogràfica d’aquesta quadra, propera al mar, feia necessària la creació d’un bon sistema de guaites per a vigilar la costa amb torres…

Situació Fortificació situada al vessant de migdia de la serra de la Mussara, avui molt restaurada ECSA - J Bolòs Torre situada al vessant meridional de la serra de la Mussara, a l’est d’aquest llogaret És al costat d’una casa d’estiueig restaurada Des d’aquí hi ha una molt bona panoràmica sobre bona part del Camp de Tarragona Mapa 33-17445 Situació 31TCF365684 Seguint la carretera que va de Maspujols cap a les muntanyes de Prades, havent passat Vilaplana, molt poc abans del revolt que hi ha sota el repetidor de televisió, surt un camí tancat amb una cadena Cal seguir aquest camí que baixa…

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han conservat,…

Situació Construcció de base rectangular, força malmesa, on són visibles els nivells dels diferents trespols ECSA - J Colomé Aquesta torre és situada damunt d’unes roques, al vessant oest d’una petita vall orientada de NE a SW, que desemboca al Riu Sec Resta damunt d’una zona de camps, solcada per l’anomenat barranc de la Torre Aquesta vall és un enclavament del municipi de Benissanet, que hom ha considerat que correspon a l’antic lloc de Salvaterra 1 km al S de la torre hi ha la partida de les Salvaterres o de Gandesola 2 km al NE de la torre hi ha la partida de Gandioles, ja al terme de…

El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a Pere de Subirats Pocs anys després el…