Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Franco Di Francescantonio
Teatre
Actor, director i dramaturg italià.
Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…
Rafael Aracil i Martí
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1970 a la Universitat de València i doctorat 1973 a la Universitat de Barcelona, amplià la seva formació a Anglaterra Esdevingué docent de la Universitat de Barcelona 1971, i fou degà des del 1992 de la seva Facultat de Geografia i Història També fou catedràtic d’aquesta universitat des del 1986, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals 1998-2011 i codirector de la revista El Contemporani Les seves investigacions es referiren sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea i sobre la…
Luis Alberto de Cuenca y Prado

Luis Alberto de Cuenca y Prado
© Academia Editorial
Literatura
Poeta, traductor, gestor cultural i assagista andalús.
Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de…
Alexis Eudald Solà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Nom pel qual fou conegut el lingüista, traductor i neohel·lenista Eudald Solà i Farrés.
Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…
,
Joanne Kathleen Rowling

Joanne Kathleen Rowling
© Daniel Ogren
Literatura anglesa
Escriptora anglesa que signa J.K. Rowling.
Graduada en francès i en estudis clàssics per la Universitat d’Exeter 1987, el 1990 anà a Portugal, on treballà com a professora d’anglès i on es casà Retornà a la Gran Bretanya el 1994 i, durant una època difícil a causa d’un divorci problemàtic i d’haver de tenir cura tota sola de la seva filla, escriví Harry Potter and the Philosopher’s Stone publicada també amb el nom de Harry Potter and the Sorcerer’s Stone , la primera de la sèrie de novelles infantils i juvenils que tenen com a protagonista Harry Potter, un nen orfe amb dots de mag, i que publicà el 1997 Seguiren Harry Potter and the…
Ramon Martín i Mateo
Educació
Jurista.
Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…
Horst Köhler
Economia
Economista i polític alemany.
Obtingué el doctorat en econòmiques i ciències polítiques a la Universitat de Tübingen, on del 1969 al 1976 fou assistent de recerca científica de l’Institut per a la Recerca de l’Economia Aplicada Després d’acabar els seus estudis, ocupà diversos càrrecs en els ministeris alemanys d’economia i de finances entre el 1976 i el 1989 Durant tres anys, del 1990 al 1993, exercí de viceministre de finances d’Alemanya, amb responsabilitat sobre les relacions monetàries i financeres internacionals A més de participar en la negociació per al Tractat de Maastricht de la Unió Europea, també…
Mary Nash
Historiografia
Historiadora d’origen irlandès.
El 1967 es llicencià a la National University of Ireland Establerta a Catalunya des del 1968, el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona Tres anys més tard s’hi doctorà en l’especialitat d’història moderna Del 1991 al 2018 fou catedràtica d’història contemporània a la UB, i posteriorment n’ha estat nomenada catedràtica emèrita Especialitzada en història de les dones, introduí aquesta matèria d’estudi a Catalunya i a l’Estat espanyol i n’és autora de diversos treballs Mujeres libres España 1936-1939 1975, reeditat diverses vegades i traduït al…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una explotació…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’origina a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…