Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
Sant Esteve d’Andorra la Vella
Art romànic
Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…
Sant Romà de les Bons (Encamp)
Situació Una planta, a escala 1400, del conjunt monumental, amb l’església i el bloc de construccions del castell JA Adell - A Navarro Vista general del conjunt monumental des del costat sud-oriental Hom pot veure en aquesta foto l'església de Sant Romà, la Torre dels Moros i el colomer de Rossell JM Ubach El conjunt monumental de les Bons és emplaçat en un petit sortint rocallós, al punt convergent dels dos vessants que entren a la vall d’Encamp Des d’aquesta avançada del terreny hom pot controlar les dues entrades a la vall L’església és situada a una altitud de 1 335 m sobre el nivell del…
Una societat cada cop més conflictiva
El règim franquista que, a meitat dels anys cinquanta, havia mostrat símptomes de debilitat, va refermar-se amb l’anomenat “miracle econòmic espanyol” Tanmateix, els efectes d’una nova orientació en la seva política econòmica, desenvolupats durant els “feliços seixanta”, es conjugaren amb profunds canvis en la mentalitat de la societat La manifestació progressiva d’una crisi d’autoritat en els àmbits de la vida social, laboral i familiar va tenir efectes inoportuns per a l’estabilitat política de la dictadura Les autoritats franquistes, conscients d’aquest fenomen, feien esforços per a…
L'escultura aplicada a l'arquitectura
La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…
Política 2012
Política
Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…
La República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1939): Una introducció
L’etapa de la història d’Espanya i de Catalunya que va de la proclamació de la República al final de la Guerra Civil encarnà l’esperança collectiva d’assolir una societat democràtica, en contrast amb el caciquisme imperant durant la Restauració isota la ignomínia de la Dictadura També pretenia defensar un laïcisme racional ialliberador, fer possible la presència en la política de les classes marginades, promoure noves relacions socials de producció, transformar l’Exèrcit en un instrument respectuós de la legalitat constitucional, solucionar els problemes de la propietat de la terra i de les…
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
Portocristo
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…
Aramunt
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a uns 2 km de la riba dreta del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a uns 540 m d’altitud, en un pla, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs.
Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut
Trebalúger
Lloc o possessió del municipi des Mercadal (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, on s’obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l’illa), al límit amb el municipi de Ferreries, la cala de Trebalúger
.