Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
Litiasi urinària
Patologia humana
Definició La litiasi urinària o urolitiasi és un trastorn, bastant freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres —, a l’interior de les vies urinàries Els càlculs, que poden ésser formats per substàncies diferents, segons la grandària i la localització que presenten poden obstruir les vies urinàries i provocar un dolor agut característic, anomenat còlic nefrític, i també ocasionar alteracions de la funció renal, que en alguns casos greus poden ésser permanents Freqüència, edat i sexe La litiasi urinària ha estat sempre una…
Arrítmia
Patologia humana
Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…
Lingüística 2014
Lingüística i sociolingüística
Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…
Organització política de la Garrotxa
El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…
Espanya: una dècada de recanvis polítics
José María Aznar en la campanya electoral del 1996 Prisma Durant els darrers anys del segle XX i els primers del segle XXI Espanya va tornar a ser governada per un partit conservador que s’autodefinia de centredreta La victòria del Partit Popular PP en les eleccions del 3 de marc de 1996 significà un clar canvi polític la fi de la llarga etapa del govern socialista de Felipe González Márquez iniciada l’octubre del 1982 Era la segona alternança de govern que es produïa en el sistema democràtic espanyol, cosa que palesava la seva clara consolidació Per primer cop, un partit que havia governat…
Les institucions de govern
La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les seves decisions…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores…
El sindicalisme en el període democràtic
Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…
Crisi i reconversió econòmica
Manifestació contra l’atur a Sabadell, , 26-11-1977 AHS - P Farran EI 1973 s’inicià un període de canvi econòmic als Països Catalans que es produí també a la resta de l’Estat Aquesta situació, que s’anà tornant més i més turbulenta, implicà globalment l’aparició de fortes transformacions en l’estructura social i productiva del país La major part d’analistes consideren que aquesta etapa va estar dominada per dues forces combinades D’una banda, la crisi general de les economies capitalistes, que s’inicia amb la puja dels preus del petroli provocada per l’Organització de Països Exportadors de…
La respiració
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…