Resultats de la cerca

Fou fundada amb el suport de la Wenner-Gren Foundation for Anthropological Research al gener del 1989 a Itàlia, en una reunió de divuit membres fundadors representants de catorze països europeus El seu primer president fou el professor Adam Kuper, de la Universitat de Brunel Londres Organitza congressos biennals d’antropologia social, el quart dels quals tingué lloc a Barcelona el 1996 sota el lema “Cultura i Economia interessos en conflicte, lleialtats dividides” Publica en collaboració amb la Cambridge University Press una revista titulada Social Anthropology i edita una sèrie…

La temporada 1923-24 guanyà el campionat comarcal i passà al Campionat de Catalunya de tercera categoria Més tard jugà en el de segona dit també Primera B De vegades era anomenat Futbol Club Lleyda i disputava els partits a Cappont, al camí vell d’Albatàrrec Quan el 1926 desaparegué el seu gran rival, el Futbol Club Joventut Republicana, passà a jugar al camp d’esports El 1930 passà a dependre del nou Centre d’Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935 En lloc seu foren creats l’AE Lleida i el Lleida SC Després de la guerra civil de…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué…

Tercer fill del comte Hug II i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a València Combaté a Sanluri 1409, manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume d’Urgell Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I El 1416 Alfons IV l’envià a Sicília en qualitat de covirrei S'hi establí i s’hi casà 1421, en segones núpcies, amb Margarida de Peralta,…

Era net de Gutierre de Cárdenas i senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix el 1520 rebé el títol de marquès d’Elx Amb el marquès de Los Vélez reduí els agermanats d’Elx, Crevillent i Oriola 1521 El 1535 intervingué en la presa de Tunis per Carles V Fou virrei de Navarra 1548-52 i lloctinent de València 1553-58 Davant els atacs dels corsaris barbarescs, feu fortificar diversos llocs costaners del sud del País Valencià, entre els quals Guardamar i, especialment, el castell de Santa Pola població que fundà dins el seu marquesat d’Elx, el 1527 No li sobrevisqué el seu…

Fou deixeble de Joan B Pujol i, més tard, de G Mathias al Conservatori de París, on el 1881 obtingué el primer premi de piano Començà la seva trajectòria com a pianista a les sales Érard i Pleyel de París i realitzà nombrosos concerts per Europa i Amèrica Les seves actuacions a Barcelona i Madrid li valgueren crítiques molt elogioses Malgrat els èxits aconseguits com a pianista, el seu gran interès per la pedagogia el portà a deixar de banda els concerts i a exercir com a professor, tasca en la qual obtingué resultats notables Fou un expert en la interpretació dels músics de l’…

A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’…

Filla dels comtes Bernat i Amèlia i germana d’Almodis, tercera muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Fou casada vers el 1040 amb el comte Pere II de Carcassona, vescomte de Besiers i Agde el qual li deixà, tant per raó de dot com per testament, drets que tenia als comtats de Carcassona, Rasès, Coserans, Comenge, Menerba, Narbona i Tolosa Amb la seva germana sembla que tingué un important paper en les negociacions per a la venda dels comtats de Carcassona i Rasès als dits comtes de Barcelona, i a llur fill, i nebot seu, el futur Ramon Berenguer II 1064-70 tot i que, poc…

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han…

Durant la guerra entre Lluís XIV de França i Carles II de Castella, nomenat tinent general, tingué sota el seu comandament l’esquadra francesa de la Mediterrània, amb la qual bombardejà Alacant i Barcelona 1691 i continuà les hostilitats al llarg de la costa setge de Roses, el 1693 fins el 1694 El 1697 collaborà amb el duc de Vendôme en la presa de Barcelona Tanmateix, el 1700, amb l’adveniment de Felip V com a rei de la corona hispànica, es posà al seu servei i acompanyà el nou rei des de Barcelona a Nàpols 1702 Aquest li concedí la grandesa d’Espanya El 1703 fou…