Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Paul Hofhaimer
Música
Compositor i organista austríac.
Procedent d’una família de músics i considerat pels contemporanis un dels millors organistes del moment, fou particularment apreciat per les seves improvisacions a l’orgue També tingué una gran reputació com a orguener A partir del 1478 s’establí a Innsbruck i el 1480 ocupà el càrrec d’organista a la cort del duc Segimon de Tirol des del 1489 fins al 1519 compaginà les seves tasques a la cort tirolesa amb el servei a l’emperador Maximilià I El 1515 rebé el títol de cavaller Un cop mort Maximilià I 1519, ocupà la plaça d’organista a la catedral de Salzburg i d’organista de l’…
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano valenciana.
Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada 1926-27…
Dídac de Zaforteza i Musoles
Historiografia catalana
Historiador.
Fou catedràtic de geografia econòmica a l’Escola de Comerç de Saragossa, Palma i València Cavaller de l’orde de Sant Joan, formà part de diferents institucions acadèmiques com la Real Academia de la Historia, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre de Cultura Valenciana Com a investigador, s’especialitzà en l’estudi de l’evolució històrica de Palma i en l’anàlisi d’alguns dels seus elements més representatius com ara Can Berga o la Font de les Tortugues També escriví una història del monestir de Pollença Entre la…
Barry Tuckwell
Música
Trompista i director d’orquestra australià naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà els concerts…
Lily Laskine
Música
Arpista francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París El compositor Albert Roussel li dedicà…
André -Nicolas Navarra
Música
Violoncel·lista francès.
Estudià al Conservatori de Tolosa i posteriorment al de París, on es diplomà amb un primer premi el 1927 Fou membre del Quartet Krettly entre el 1929 i el 1935 L’any 1931 es presentà als Concerts Colonne, i el 1937 obtingué el primer premi del Concurs de Viena Les seves gires internacionals com a solista el portaren als Estats Units, Mèxic, la Unió Soviètica i l’Orient El 1949 fou nomenat professor del Conservatori de París Des del 1954 participà anualment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i des del 1967, en la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold De la seva…
Baldassare Ferri
Música
Castrat italià.
Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità…
Hertha Töpper
Música
Mezzosoprano austríaca.
Estudià cant a la seva ciutat natal, i hi debutà el 1945 com a Ulrica Un ballo in maschera Romangué a l’Òpera de Graz fins el 1952, on interpretà, entre d’altres, el paper de lady Macbeth El 1951 es presentà al Festival de Bayreuth, escenari que visità en edicions successives amb diversos personatges wagnerians Entre el 1952 i el 1972 actuà a l’Òpera de Munic, on debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa i amb la companyia de la qual actuà amb gran èxit al Covent Garden de Londres 1953 A més cantà a l’Òpera de San Francisco 1960 i al Metropolitan de Nova York 1962…
Centre Cultural Terrassa
Centre d’activitats culturals de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).
Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa ,…
Hugo von Hofmannsthal
Música
Poeta, dramaturg i llibretista austríac.
Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina