Resultats de la cerca
Es mostren 2096 resultats
El que cal saber del prolapse genital
Patologia humana
Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal posterior, o…
Sant Feliu de Canovelles
Església
Església del municipi de Canovelles
L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada petita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de doble…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
Grua
Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…
rial
Esport
En l’atletisme, obstacle format per una barrera seguida d’un fossat d’aigua i situat en un dels extrems del camp de l’estadi, que forma part del recorregut d’una cursa d’obstacles.
navalló
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, que té la conquilla ovalada, de 13 a 14 cm de longitud, una mica entreoberta en ambdós extrems, i la xarnera molt llarga.
Té els sifons llargs i soldats entre ells Habita colgat molt profundament a la sorra i només treu els sifons a l’exterior N'hi ha a les costes catalanes
parsec

Representació (no a escala) d’un parsec
© Fototeca.cat
Astronomia
Distància a la qual és situat un punt tal que les dues rectes que uneixen el punt amb els dos extrems del semieix de l’òrbita de la Terra formen un angle d’1 segon.
Així doncs, la parallaxi d’un tal punt és d’1 segon d’arc El parsec és una unitat de distància emprada en astronomia, i equival a 3,26 anys llum
biga
Oleïcultura
Barra de gran llargada que, a l’antiga premsa de lliura, multiplicava la força aplicada, per mitjà d’una tija roscada, a un dels seus extrems, bo i transmetent-la damunt la pila de cofins.
agulla
Militar
Barra gruixuda de ferro, amb una anella en un dels extrems, que era emprada en artilleria per a diferents usos, segons els quals rebia també el nom de gúbia, barrina, punta de diamant, espigueta, etc.
debanadora
Indústria tèxtil
Òrgan de la màquina dita batan, format per dos o tres regles de l’amplada de treball de la màquina i que van fixats als extrems d’uns braços solidaris amb l’eix de gir.
La debanadora, en girar, bat el cotó i l’obre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina