Resultats de la cerca
Es mostren 3623 resultats
Jean Lurçat
L’aigua i el foc (1958), un dels deu tapissos de la sèrie El cant del món , de Jean Lurçat
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Tapisser i pintor.
Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos…
Jordi Vidal i Boris
Economia
Entitats culturals i cíviques
Empresari, mecenes i promotor cultural.
Fill de Francina Boris i Codina , treballà des dels 17 anys en el negoci familiar fins el 1973, que s’establí pel seu compte i fundà un negoci propi dedicat als serveis immobiliaris que, amb el nom de Progrup, esdevingué una de les empreses del ram més importants de l’àrea de Girona Les seves inquietuds culturals el portaren a crear la Fundació Espais Centre d’Art Contemporani de Girona amb la idea que esdevingués en un futur el centre d’art contemporani de la ciutat Donà també suport a la creació d’ El Punt i a la seva continuïtat Des del 2007 una greu malaltia l’obligà a…
David Levine
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Caricaturista i pintor nord-americà.
Nascut en una família de fortes conviccions esquerranes, després de servir a l’exèrcit just acabada la Segona Guerra Mundial, es graduà en magisteri i art a la Temple University de Filadèlfia i estudià també pintura en una escola d’art de Brooklyn Inicialment dedicat a la pintura, no fou fins al principi dels anys seixanta que començà a collaborar com a caricaturista en diverses publicacions Esquire , New York Review of Books , Time , The New York Times , The Washington Post , Rolling Stone , etc Les seves caricatures al límit de la deformitat de polítics i celebritats, sovint…
Tomàs Tusó i Temprado
Medicina
Política
Militant obrer i metge.
Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada…
Gran Enciclopèdia Soviètica
Diccionari enciclopèdic rus, remarcable per la seva envergadura i el seu nivell científic.
La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic…
Tesèon
Història
Nom amb què tradicionalment és conegut un temple d’Atenes, situat en una esplanada que domina l’àgora, pel fet que la majoria d’estàtues amb què era decorat representaven les gestes de Teseu
.
En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon , o temple dedicat a Hefest Bastit cap a l’any 444 aC és anterior al Partenó, és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13 Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment fins al s XII un monestir Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs
Patrick Rothfuss
Literatura
Escriptor nord-americà.
Llicenciat en anglès per la Universitat de Wisconsin-Stevens Point, posteriorment estudià a la Universitat de l’estat de Washington i tornà al primer centre per impartir cursos de literatura i filologia anglesa L’any 2007, The Name of the Wind , primera part de la trilogia The Kingkiller Chronicles , es convertí en un fenomen de vendes i fou guardonat amb el premi Quills, a més de ser escollit per la revista Publisher’s Weekly com a millor llibre dins la categoria de ciència-ficció, fantasia o terror Dedicat a l’escriptura a temps complet, el 2011 publicà la segona part de la…
Francesc Mirambell i Llavina
Economia
Empresari i comerciant.
El 1894 emigrà a Veneçuela fins el 1899 en que es traslladà a Costa Rica Emprenedor en els negocis, regentà i treballà, a San Ramon d’Alajuela, en diverses cases comercials i fábriques Dedicat a l’activitat financera, fou accionista de les mines de Corinto i participà econòmicament en la construcció dels coneguts teatres Minerva, España i Lisímaco Chavarría El 1919, durant el govern dels Tinoco gestionà i fou inermediari de l’alliberament dels presos polítics de San Lucas i San José Afeccionat a la cultura popular, organitzà, poc abans del terratrèmol de 1924, unes festes…
Andreu Bausili i Sanromà
Economia
Història
Política
Comptable, home d’empresa, polític, professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.
El 1920 passà a la CHADE Compañía Hispano-Americana de Electricidad, sota les ordres de Francesc Cambó, de qui fou sempre assidu collaborador i home de confiança Dedicat a l’activitat política, milità a la Lliga Regionalista i fou regidor 1931 i tinent d’alcalde 1935 de Barcelona per aquest partit Des del 1936 vivia a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE Compañía Argentina de Electricidad Ha estat membre de la direcció de la Compañía General de Industrias y Transportes i participà en la fundació de l’Editorial Sudamericana, i de SADEMASA Fou nomenat…
Ramon Vilaclara i Pascual
Música
Músic.
Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina