Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
cinema polonès
Cinematografia
Cinema realitzat a l’estat de Polònia.
Les primeres pellícules poloneses daten del 1902, bé que la seva producció regular es desenvolupà a partir del 1908, en constituir-se la societat Sfinks El gran impuls cinematogràfic vingué a partir del 1918, en refer-se l’estat polonès Malgrat tot, els films nacionals ocuparen un lloc discret entre l’allau de films nord-americans i alemanys D’aquesta època, però, cal citar A Hertz, W Biegański i E Puchalski, entre altres directors El 1929 fou fundat el grup Star, que originà la producció dels films més importants fins aleshores i que durà fins al començament de la Segona Guerra…
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus ‘…
cirurgia
Història
Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions fetes amb la mà o amb instruments.
La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…
Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó
Economia
Història
Història del dret
Polític, advocat i financer.
Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…
Jaume Bleda
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels…
, ,
Sant Vicenç de Verders (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb l’absis a primer terme, durant els treballs de desmuntatge, duts a terme la tardor de 1974 per una brigada de més d’una dotzena de treballadors Arxiu Artestudi Originàriament l’església de Sant Vicenç de Verders o de Sarriera es trobava en un indret anegat per l’embassament de Sau, al qual hom arribava, des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret Aquesta església figurava situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 46,5 —y 49,5 31 tdg 465495 L’any 1973 aprofitant…
Beatus de la Seu d’Urgell
Art romànic
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun punt relatiu…
Castell de Creixenturi (Camprodon)
Art romànic
Situació Fragments de mur que hom pot veure encara a la part de llevant de la mota J Bolòs Restes de l’antic castell de Creixenturri situades al cim d’un turonet que s’alça al vessant solell que hi ha al nord del santuari del Remei Mapa 256M781 Situació 31TDG482811 Des de la carretera que va de Ripoll a Camprodon, poc després de deixar endarrere el veïnat de la Ral, al segon petit revolt, cal agafar una pista que surt a mà dreta i porta al santuari del Remei Les runes del castell són situades, aproximadament, 1 km al nord això no obstant, convé de fer una mica de volta vers l’est per tal de…
Castell d’Aguilar de Segarra
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell des del costat sud-est F Junyent-A Mazcuñan Les nombroses restes del castell són situades en un pendent, ja prop del cim, d’un turó de 622 m d’altitud, que es dreça vora l’actual nucli habitat, a la banda nord-oriental del terme municipal d’Aguilar de Segarra, no gens lluny del territori de Fonollosa Long 1°37’42” — Lat 41°45’03” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Poc després del quilòmetre 20 i a mà esquerra, hi ha un camí carreter que deixa al peu del turó on hi ha les restes del castell, al cim del qual…
Castell de Prats de Balaguer (Fontpedrosa)
Art romànic
Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina