Sant Vicenç de Verders (Santa Maria de Corcó)

Situació

Vista exterior de l’església amb l’absis a primer terme, durant els treballs de desmuntatge, duts a terme la tardor de 1974 per una brigada de més d’una dotzena de treballadors.

Arxiu Artestudi

Originàriament l’església de Sant Vicenç de Verders o de Sarriera es trobava en un indret anegat per l’embassament de Sau, al qual hom arribava, des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret. Aquesta església figurava situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 46,5 —y 49,5 (31 tdg 465495).

L’any 1973 aprofitant el baix nivell de les aigües de l’embassament, l’església fou desmuntada gairebé totalment i tornada a construir al Parc de Can Déu de Sabadell per part del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. (JAA)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Casserres. Fou una església que servia de parròquia del territori de l’antic termedel castell que havia passat al monestir de Sant Pere de Casserres.

El terme de Casserres es documenta a partir del 898, quan Martí i la seva muller Alderega vengueren una casa amb terres i un camp, situats al comtat d’Osona, en els confins de Casserres, en terme de la vila Careracs i a Vila-seca.

Encara que s’hagi donat la data del 1073 com la de primera notícia de la seva existència, no sabem si és fiable, i per saber de manera veraç l’existència de Sant Vicenç hem d’esperar l’any 1100, quan Guitard i Eliarda feren donació al seu nebot Ramon Gerald del seu alou fiscal, situat al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, a l’apèndix de Cabrera, que atermenava a migdia amb un grau situat sobre Sant Vicenç Sarriera. En aquest temps no degué tenir altra funció que la de capella rural o, com a màxim, pogué ser sufragània.

No figura en cap de les llistes parroquials dels segles XI i XII. Però el segle XIII ja figura com a parròquia, i concretament l’any 1242, quan el prior de Sant Pere de Casserres, concedí a Pere de Terrades, fill de Bernat de Bac, i a Pere d’Ardola la batllia que Bernat de Bac, difunt, tenia a les parròquies de Sant Vicenç Sarriera i de Sant Miquel de Sorerols.

El despoblament del lloc i la desaparició de la vida comunitària al monestir de Sant Pere de Casserres l’any 1572 feren minvar el culte a l’església quan ja feia temps que el vicari vivia al monestir.

Amb l’arribada dels jesuites al monestir aquests encomanaren el culte de l’església al rector de Savassona i més tard en tingué cura el rector de Tavèrnoles. Però el culte no durà gaire i s’abandonà; això motivà que al final del segle XVII els amos del mas Verders l’aprofitessin com a habitatge dependent del mas.

Amb la construcció del pantà de Sau l’edifici quedà cobert per les aigües i així seguí fins el 1974 que aprofitant el descens del nivell del pantà el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, amb l’ajut de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, sota les ordres de Camil Pallàs, amb bona voluntat, però amb mala organització, es procedí a desmuntar l’església a fi de traslladar-la al parc de can Déu de Sabadell, però només s’hi traslladà una part dels carreus, amb la qual cosa hom pot dir que actualment hi ha dos Sant Vicenç de Sarriera. Al lloc original, submergit en el pantà, resta encara la part inferior dels murs. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església després de la seva reconstrucció al parc de Can Déu, a Sabadell.

Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona

L’església és un petit edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant un simple plec. La nau és coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral. Les cobertes originals eren de lloses de pedra a l’absis i teules a la nau. En la reconstrucció totes les cobertes han estat fetes amb lloses.

Malgrat les seves reduïdes mides, la nau presenta dues portes que s’obren a la façana de migjorn i a la de ponent, totes dues fetes amb un arc de mig punt.

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i la que s’obre a la façana meridional és, per contra, una espitllera d’una sola esqueixada.

Les façanes són totalment llises, nues d’ornamentació llevat les de l’absis, que ha estat decorat amb els característics motius llombards del fris d’arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de dos arquets entre lesenes. En la reconstrucció hom aixecà els murs de llevant i de ponent per damunt el nivell de les cobertes.

Tot l’edifici ha estat construït amb petits carreuons simplement desbastats i escairats, disposats en filades uniformes i regulars, amb els arcs de les portes extradossats amb una filada de llosetes planes.

Planta de l’església feta al començament del segle XX, el conjunt de la torre de Verders, o la roca del Bou, fortalesa documentada des del 1231 i possessió dels Cabrera des del 1242, les restes de la qual només són visibles quan les aigües del pantà baixen el seu nivell.

J.M. Pericas, cedida per A. Pladevall

Malgrat la total restauració de què ha estat objecte, l’església de Sant Vicenç de Verders constitueix un bon exemple del tipus d’esglesiola rural, construïda segons els modes característics de l’arquitectura del segle XI i que tingué una àmplia difusió. (JAA)

Bibliografia

• Eduard Junyent: Itinerario histórico de les parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 27 de gener de 1946.
• Antoni Pladevall: Sant Vicenç Sarriera, a “Hoja Diocesana”, núm. 3396, Vic 16 de maig de 1976.
• Antoni Pladevall: Sant Bartomeu Sesgorgues, sant Miquel de Sorerols i sant Vicenç Sarriera, a “Ausa” vol. VII (1972-74), Vic, pàgs. 330-352.
• Antoni Pladevall: L’Esquirol a Gran geografia comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàg. 227. (DAG)