Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
Buchenwald
Localitat
Localitat del land de Turíngia, prop de Weimar, Alemanya, on hi hagué un dels camps de concentració nazis més importants.
Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit Vernichtungslager , sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS El nombre d’interns superava els 260000, dels quals uns 56000 moriren executats, per desnutrició o per malalties Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en aquests anys hi…
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
Mathilde Wesendonck
Música
Poetessa alemanya, nascuda Mathilde (Agnes) Luckemeyer.
El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…
ovari

Secció frontal de l’ovari i dels principals òrgans genitals interns femenins
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvul
i de la secreció endocrina dels estrogen
i de la progesterona
.
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’…
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots…
tocadiscs

tocadiscs
(CC0)
Electroacústica
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discs fonogràfics.
És constituït per un giradiscs, un braç fonocaptor i la càpsula fonocaptora Els tocadiscs solen ésser prevists per a poder funcionar a diverses velocitats a fi de fer possible la reproducció dels diferents tipus de discs existents El tocadiscs forneix un senyal adequat per a atacar l’amplificador En alguns models, però, hom hi incorpora, a més del tocadiscs pròpiament dit, l’amplificador i els altaveus en aquest cas és anomenat també electròfon El tocadiscs és un component bàsic d’un equip d' alta fidelitat, utilitzat com a font de senyal Des dels anys vuitanta han estat…
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
esperó
Zoologia
Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.
En els ocells és una apòfisi òssia del tars-metatars i és present en els mascles de molts ordres, utilitzat generalment com a arma en les lluites de zel en d’altres ocells, com l’ànec d’esperó, és a ambdós sexes, situat a les ales i sense funció agressiva En els aràcnids i merostomats l’esperó és una apòfisi, situada a les extremitats anteriors dels mascles En els mamífers monotremes, com l’ornitorrinc, és una excrescència còrnia a la cara interna de les potes posteriors dels mascles Alguns mamífers remugants i èquids el tenen com una protuberància còrnia que és el vestigi d’un dit…
escriptura merovíngia
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina de les anomenades nacionals, utilitzada al centre i al N de França del segle VI al VIII.
N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina