Resultats de la cerca

És obtingut fent reaccionar CO 2 sec amb gas amoníac Escalfat dóna urea i en solució aquosa dóna NH 4 2 CO 3 És emprat com a adob

Des que es produeix la implantació de la cèllula ou, o zigot, en l’úter, cosa que s’esdevé uns set dies després de la fecundació, comença a produir-se una sèrie de canvis en l’organisme de la dona gestant i, com a conseqüència, determinades parts del cos i algunes de les funcions es modifiquen Les transformacions que es produeixen donen lloc a diferents símptomes, que són percebuts per la mateixa dona, i a diversos signes, que el metge també pot observar Els primers símptomes i signes indiquen la probabilitat que una dona estigui embarassada, per bé que per a confirmar definitivament un…

La mola hidatídica és un trastorn de l’embaràs que es caracteritza per la formació d’una placenta anòmala, constituïda per nombroses vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Si una dona embarassada presenta hemorràgies vaginals, encara que siguin poc abundants, convé que es consulti el ginecòleg perquè podrien ésser degudes a una mola hidatídica, sobretot si, a més, els símptomes característics de la primera etapa de l’embaràs —mareigs i vòmits per exemple—, enlloc de millorar empitjoren cada vegada més, la dona se sent malament i perd pes Sense un tractament…

Dit de la persona nascuda de pares de races diferents, especialment del fill d’un home blanc i una dona índia o del d’un home indi i una dona blanca

Hom l’obté per escalfament de l’àcid dibromoacètic, amb aigua, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic Es condensa amb la urea i dóna allantoïna Per reducció dóna àcid glicòlic

Pot comprendre un sol fonema o bé més d’un És un fenomen característic en l’evolució de les llengües romàniques des del llatí, bé que té un abast més general en unes que en d’altres planu dóna pla, bonu dóna bo, debemus dóna devem Una consideració especial de la llengua també forneix casos d’apòcope al Rosselló, a Mallorca i a Eivissa és característica l’apòcope de la a final precedida de consonant + i pacienci, besti, Nuri paciència, bèstia, Núria La casuística gramatical presenta també exemples d’apòcope ho són algunes de les formes dites reduïdes del pronom personal 'm, ‘t, ‘s, ‘l, ‘n, me…

Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic…

Durant les darreres setmanes d’embaràs s’estableix el període prepart , en què l’organisme de la mare experimenta diverses modificacions que anuncien la proximitat del naixement Un dels primers canvis que pot advertir la dona gestant és que ja no s’engreixa, sinó que potser perd una mica de pes Aquest tipus de modificació no sempre s’esdevé i, a més, els canvis de pes poden ésser deguts a d’altres causes, de manera que no es considera un indicador important Una modificació que sí que es presenta sempre és el canvi de situació del fetus , ja que cap a la fi de l’embaràs davalla i es colloca a…

L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre La succió del mugró per part de l’infant produeix estímuls sensitius que atenyen l’hipotàlem de la dona i desencadenen el reflex de lactació , que estimula la sortida de llet pel mugró i indueix l’activitat secretora de les glàndules mamàries L’hipotàlem, on es…

Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960 Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona 1962-64 i 1972-73 Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-73 Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia 1975, disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research 1969-71 i 1981-83, a la Columbia University 1973-75 i a la Rutgers University 1975-86 A Ginebra 1977-78, dirigí un programa de recerca sobre la dona al…