L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona. Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre. La succió del mugró per part de l’infant produeix estímuls sensitius que atenyen l’hipotàlem de la dona i desencadenen el reflex de lactació, que estimula la sortida de llet pel mugró i indueix l’activitat secretora de les glàndules mamàries.
L’hipotàlem, on es desencadena el reflex de lactació, és una part del sistema nerviós central que presenta nombroses connexions amb d’altres zones del cervell i participa en nombroses funcions nervioses, com les activitats psíquiques. Per aquesta raó, les alteracions emocionals, i fins i tot les simples preocupacions, poden interferir en l’alletament.
Així, es pot deduir que, perquè la lactància no s’alteri, és recomanable que la dona doni el pit en les condicions més tranquil·les possibles. Així, doncs, convé que busqui un lloc tranquil, sense soroll, i és millor que no hi estiguin presents d’altres persones que podrien distreure-la, a ella i a l’infant.
Abans de cada mamada, la dona s’ha de netejar els mugrons amb un cotó o una gasa mullada amb aigua esterilitzada. Aquesta precaució és útil per a evitar de transmetre a l’infant una infecció i forma part de les atencions que cal tenir amb les mames durant el puerperi, descrites en detall en el capítol precedent, en l’article sobre puerperi i alletament. Si aquestes atencions es mantenen es pot evitar de patir algun trastorn, com ara les clivelles i la mastitis, que interfereixen amb l’alletament. Igualment, en l’article esmentat s’indiquen les normes que caldria que la dona que dóna el pit seguís pel que fa a l’alimentació, per tal de garantir la qualitat de la llet.
Per a donar mamar, la dona ha d’adoptar una postura que sigui còmoda, tant per a ella com per a l’infant. El seient més recomanable és una cadira, que permeti de mantenir l’esquena dreta. Cal evitar donar el pit al llit perquè si la dona s’adormís podria caure damunt de l’infant, amb el risc conseqüent.
Per tal d’estimular l’infant perquè mami, n’hi ha prou amb tocar-li la cara amb el mugró. De seguida es desencadena el reflex de succió, gràcies al qual l’infant s’agafa amb força al mugró. En molts casos, les primeres succions són una mica doloroses, per la tensió de les mames plenes de llet. Però en condicions normals, de seguida que les mames es buiden una mica, les sensacions molestes desapareixen.
Durant la mamada és convenient de vigilar la postura de l’infant, i especialment controlar que el seu nas no quedi oprimit amb el pit. Si això passés podria tenir dificultats per a respirar i rebutjaria l’alimentació.
La durada de les mamades pot ésser variable segons les característiques individuals de l’infant i de la dona. Tanmateix, però, en termes generals no té sentit fer mamades gaire llargues. En general, l’infant mama el 50% de la llet continguda al pit durant els primers dos minuts i el 90% als quatre minuts; així, la mama es troba gairebé buida als cinc minuts. Si en aquestes condicions l’infant continua succionant solament aspira aire, la qual cosa li pot causar molèsties digestives.
Es recomana de donar mamar d’un pit a l’infant fins que la mare noti que es redueix la velocitat i la força de succió. En aquest moment és preferible canviar-lo de pit fins que deixi de mamar o es quedi adormit. En general, el segon pit no s’arriba a buidar, de manera que en la mamada següent caldrà començar pel darrer pit de l’anterior.