Durant les darreres setmanes d’embaràs s’estableix el període prepart, en què l’organisme de la mare experimenta diverses modificacions que anuncien la proximitat del naixement.
Un dels primers canvis que pot advertir la dona gestant és que ja no s’engreixa, sinó que potser perd una mica de pes. Aquest tipus de modificació no sempre s’esdevé i, a més, els canvis de pes poden ésser deguts a d’altres causes, de manera que no es considera un indicador important.
Una modificació que sí que es presenta sempre és el canvi de situació del fetus, ja que cap a la fi de l’embaràs davalla i es col·loca a la part més baixa de la pelvis de la mare. Aquest procés s’anomena encaixament perquè, en davallar el fetus, la seva part més baixa, que generalment és el cap, queda fixada entre els ossos pèlvics de la mare, pel fet que la part inferior de la pelvis és relativament estreta. Com a resultat de l’encaixament, a la fi de l’embaràs la dona pot experimentar que davalla la part més alta de la prominència formada per l’úter en el seu abdomen, i que es redueixen els moviments del fetus. A més, en davallar l’úter, deixa de comprimir la part inferior del tòrax, de manera que la dona respira millor. En canvi, la davallada del fetus comprimeix la bufeta urinària, i és probable que s’incrementin les molèsties urinàries de l’embaràs, especialment la sensació d’haver d’orinar molt sovint.
Un altre signe que se sol presentar els dies previs al part és el de les contraccions uterines freqüents. Aquestes contraccions no són encara les pròpies del part, sinó que són similars a les que es poden haver presentat durant la resta de l’embaràs, si bé més freqüents. Es diferencien de les contraccions del part pel fet que solen presentar-se especialment quan la dona està cansada, apareixen a intervals irregulars i la seva intensitat no s’incrementa, sinó que més o menys és sempre la mateixa. La dona gestant les nota com un enduriment de la part inferior de l’abdomen, de vegades una mica dolorós. En general cedeixen al cap d’uns minuts, sobretot amb el repòs, o bé quan la dona canvia de posició, per exemple si està ajaguda i s’aixeca.
D’altra banda, la dona gestant percep de manera difusa els canvis que es produeixen en el seu organisme, de vegades de manera inconscient, i té una sensació subjectiva que ha de succeir alguna cosa. Aquesta sensació li produeix canvis emocionals, molt diversos en cada dona. En general, les dones que s’han preparat per al part se senten alegres i optimistes per la seva proximitat, però d’altres, sobretot si no s’han preparat de manera adequada, es poden sentir atemorides i angoixades.
Cap a la fi de l’embaràs, les contraccions van produint una modificació progressiva del coll de l’úter que es coneix com a maduració del coll uterí, la qual pot ésser percebuda a través d’un tacte vaginal. Així, el coll de l’úter, habitualment prominent al fons de la vagina i relativament dur, es va aplanant i estovant, fins que finalment deixa de fer prominència i es prolonga homogèniament amb la resta de l’úter. Al mateix temps, l’orifici del coll uterí esdevé progressivament permeable i dilatable.
Quan s’aproxima el moment del part es produeix l’expulsió del tap mucós, o part dels llims, fet anomenat també "senyal". Aquest fenomen consisteix en el despreniment del tap mucós que obstruïa l’orifici uterí durant tot l’embaràs, i és percebut per la dona com l’expulsió d’una massa gelatinosa de color groguenc, de vegades tacada de sang. Se sol produir quan ja falta poc perquè el part s’iniciï, per bé que és cert que en molts casos aquest encara es pot retardar unes hores o uns dies.