Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
Alfred Badia i Gabarró
Literatura catalana
Escriptor, filòleg, traductor i activista cultural.
Des del 1927 treballà com a agent de borsa, feina que compaginà amb un gran interès per la llengua i la literatura Els anys trenta fou deixeble de Pompeu Fabra els seus apunts foren inclosos en el volum II de les Obres completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Solà i el 1937 obtingué el títol de professor de català Sanitari al front durant la Guerra Civil de 1936-39, després de la qual s’exilià, en retornar a Catalunya emprengué estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1948 Dedicat a l’ensenyament secundari des de la dècada de 1950, participà activament…
,
Bec de serra petit
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el…
Èider
L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern…
ungla encarnada
Ungla encarnada
© Arxiu Fototeca.cat
Patologia humana
Ungla les vores de la qual creixen d’una manera anòmala en els teixits periunguials, principalment en l’ungla del dit gros del peu.
colinap
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, glauca, amb un gros tubercle carnós, del qual surten les fulles, que no formen capça.
Els tubercles, de carn groga o blanca, són utilitzats sobretot en l’alimentació del bestiar
ènema
Farmàcia
Forma medicamentosa que hom aplica per injecció d’un medicament líquid a l’intestí gros, a través de l’esfínter anal, mitjançant una cànula.
Antigament foren molt emprats, però avui són reduïts a l’ús clínic N'hi ha dos grans grups, els alimentaris i els medicinals
uombat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels fascolòmids, el més gros de la seva família, d’aspecte semblant a una marmota.
Habita a les zones muntanyoses de l’Austràlia sud-oriental, a Tasmània i a l’illa de Flinders
màquina estiradora
Indústria tèxtil
En la filatura de l’estam, màquina emprada en l’estiratge de metxes del tipus gill, principalment al primer gill box (estiradora en gros).
glàndula de Malpighi
Anatomia animal
Cadascuna de les glàndules tubuloses simples situades en el derma de la mucosa del tub digestiu, des del pílor fins a l’intestí gros.
Els condrictis holocèfals: quimera
Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…