Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
Joventut Atlètica Sabadell
L’atleta Josep Molins (davant), del Joventut Atlètica Sabadell, al cros de Sant Sebastià del 1969
Joventut Atlètica Sabadell
Atletisme
Club d’atletisme de Sabadell.
Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme municipal, de cendra, que…
Museu de l’Acròpolis
El Museu de l’Acròpolis, situat al peu de l’Acròpolis d’Atenes
Museu de l’Acròpolis
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Complex arqueològic i museístic, emplaçat en un nou edifici obra de l’arquitecte suís Bernard Tschumi, situat al peu de l’Acròpolis d’Atenes, inaugurat al juny del 2009.
L’antic museu, construït entre el 1865 i el 1874 per l’arquitecte Panages Kalkos, presentava nou sales d’exposició amb ordenació cronològica Després de trenta anys de projectes i endarreriments, la construcció de l’edifici segons el projecte definitiu s’inicià el 2004, però els treballs s’allargaren més del previst a causa d’importants troballes arqueològiques al subsol El procés anà acompanyat de polèmica per la reivindicació del retorn del patrimoni de l’Acròpolis, com els frisos del Partenó, que són al Museu Britànic de Londres Un dels espais més celebrats del nou museu és la…
Museu del Càntir d’Argentona
Façana del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Museu
Museu inaugurat el 1975 a Argentona (Maresme), de titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s’hi celebra des del 1951.
Installat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament Disposa de quatre plantes i un total de 800 m 2 , amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat Vestíbul del Museu del Càntir d’Argentona © Museu del Càntir - Marc Duran Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica del Sud, l’…
Museu Picasso
Pati del Palau Meca, integrat al Museu Picasso
© Fototeca.cat
Museu
Museu monogràfic dedicat a l’obra de Pablo Picasso, inaugurat a Barcelona el 1963 gràcies al donatiu que Jaume Sabartés, amic i secretari de Picasso, feu a la ciutat.
Inicialment s’escollí, per allotjar-lo, el palau Aguilar del carrer de Montcada Posteriorment, amb els donatius rebuts de l’artista a la mort de Sabartés 1968, que incloïen la sèrie Las Meninas , i amb el llegat d’obres custodiades per la família Picasso 1970, el museu fou ampliat amb l’annexió, el 1970, del palau del Baró de Castellet L’any 1986 hom hi annexà encara el palau Meca La primera planta d’aquest palau és dedicada a exposicions temporals a l’entorn de Picasso o els seus contemporanis Klee, Braque, etc Els fons del museu constava a…
Estadi de Sarrià
L’Estadi de Sarrià poc després de la inauguració
Mundo Deportivo / Bert
Futbol
Estadi de futbol del barri de Sarrià de Barcelona.
Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…
Sant Julià de Lòria
Sant Julià de Lòria
© Fototeca.cat
Parròquia
La darrera, segons un ordre tradicional que coincideix amb llur posició geogràfica de N a S, de les set parròquies andorranes.
Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…
Badia del Vallès
Bloc de pisos a Ciutat Badia, Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, drenat pel riu Sec, situat en una zona planera i envoltada d’autopistes.
Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El territori és…
Fira de Barcelona
Vista del recinte de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Fira de mostres celebrada anualment a Barcelona.
Actualment té dos recintes, a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat La primera fira tingué lloc del 21 al 31 d’octubre de 1920, al Palau de Belles Arts, al parc de la Ciutadella, organitzada per l’Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del Treball i l’Ajuntament per tal de combatre la competència dels productes estrangers, que envaïren els mercats després de la Primera Guerra Mundial En la primera etapa perdurà solament fins el 1925, a causa dels resultats deficitaris, de l’aranzel proteccionista del 1922 i de la projectada Exposició Internacional del 1929 El 1933 s’inicià la…
Museu del Joguet de Catalunya
Entrada del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres
Museu del Joguet de Catalunya
Cinematografia
Jocs
Museu
Esport
Museu situat a l’antic Hotel París de la Rambla de Figueres, que recull una de les col·leccions de joguines més importants de Catalunya.
Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa 1940-2025 i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998 Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota els…
, ,
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
© Fototeca.cat
Museu
Museologia
Historiografia
Cinematografia
Museu de Terrassa, creat el 1984 gràcies a una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, de l’ajuntament de Terrassa i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…
,