Resultats de la cerca

Davanter que s’inicià al collegi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Molins de Rei Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1972 També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina

Guanyà la medalla d’or en el Campionat de Catalunya de full-contact 1980 i en el Campionat d’Espanya 1981 Un cop retirat de l’alta competició es dedicà, fins el 1996, a l’organització d’esdeveniments relacionats amb les arts marcials i els esports de contacte

Especialista en proves de mitjana i llarga distància, nedà amb el Club Natació Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 400 i 1500 m lliure 1952 Competí també en waterpolo a les files de l’equip del CN Barcelona que guanyà onze Campionats d’Espanya entre el 1949 i el 1964 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona 1955 en els Jocs Mediterranis Participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i aconseguí el quart lloc al Trofeu Itàlia celebrat a Nimega, Holanda 1953 Participà en els Campionats Europeus 1954, 1958 i el torneig Sis Nacions d’Europa…

S’inicià en la pràctica del triatló l’any 1986 i a partir del 1992 formà part del Comitè Català de Triatló, integrat en la Federació Catalana de Pentatló Modern i Triatló FCPMT L’any 1996 fou escollit president de la FCPMT, fins que el 2000 se separaren en dues federacions independents Ha estat reelegit successivament president de la Federació Catalana de Triatló 2000, 2004, 2008 També ha estat membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Triatló, president del Comitè de Disciplina Esportiva i membre del Consell Directiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya Fou…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…

Féu estudis d’arquitectura a l’Escola Universitària de Barcelona, on es titulà el 1928 En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier Tot just acabada la carrera fundà amb altres companys el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica Les obres i els projectes d’aquells anys se situen clarament a l’avantguarda europea i hi introdueixen elements reinterpretadors de la tradició mediterrània i de les…

Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…

Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…

Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a la Haia 1990-…