Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
Mingo Ràfols i Olea
Teatre
Actor.
Debutà professionalment a Faixes, turbants i barretines , una recopilació de Xavier Fàbregas a partir de textos de Pitarra i altres autors del s XIX 1976 Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, Els pispes i Marx–Bakunin 1977, L’òpera de tres rals de BBrecht 1984, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Woyzeck de GBüchner 2001, Mestres antics de TBernhard 2003, Homenatge a Catalunya 2004, Espectres de HIbsen 2008 i Hikikomori de JFaura 2009 Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure 1981-82 o la de JMFlotats — Cyrano de Bergerac 1985—, i el 1990…
Lluís Escaler i Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes
Política
Polític.
Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el…
Robert Merrill
Música
Baríton nord-americà, de nom real Moishe Millstein.
Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no…
Kenenisa Bekele
Atletisme
Atleta etíop.
Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu compatriota…
Enderrock
Música
Publicacions periòdiques
Publicació de música popular en català.
Nasqué el 1993 amb periodicitat bimensual, editada per Josep Pons i dirigida per Lluís Gendrau A partir del 1997 esdevingué mensual i es convertí en la publicació de referència de l’escena musical creada en català El 2005, l’activitat editorial de la revista s’inserí dins del Grup Enderrock , que s’obrí a continguts extramusicals, alhora que nasqué el web Enderrockcat , que el 2011 es reformulà com a diari digital, renovat de nou el 2017 L’abril del 2008, la revista Enderrock arribà al número 150 i celebrà els quinze anys al quiosc amb una edició especial i el gran concert +MUSI-K Q …
bloc afroasiàtic
Política
Conjunt de països antigament colonitzats de l’Àsia i d’Àfrica, units per llaços de solidaritat i per prendre una actitud comuna enfront de les antigues metròpolis.
Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna Bierville 1927 Brusselles 1927 Però fou especialment des del 1949 conferència de Nova Delhi que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung 1955 A la conferència del Caire 1957-58, on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter procomunista, s’…
Antoni Fabrés i Costa

Autoretrat d’Antoni Fabres i Costa
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels artistes més…
Banc Atlàntic
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1901 sota el nom de Nonell, Rovira i Matas RC; el 1916 canvià la denominació social per la de Nonell Germans RC, i el 1927, per la de Banca Nonell SA.
El 1946 esdevenia el Banc Atlàntic SA, sota el control de Joan Claudi Güell i Churruca, el qual el vinculà als països d’Amèrica Llatina, en virtut de la relació que hi mantenia com a president de la Cia Transatlàntica El 1961, tres anys després de la seva mort, el banc passà a mans d’un grup presidit per l’industrial català Casimir Molins, el qual inicià una forta expansió geogràfica i de dipòsits Promogué el 1963 la creació de la Unió Industrial Bancària —Bankunion—, un banc industrial del qual després se separà El Continental Illinois Bank, de Chicago, hi tingué una participació minoritària…
Sant Joan de l’Hospital (Vic)
L’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem o dels cavallers hospitalers, va tenir casa i comanadoria a Vic entre els anys 1180 i 1300 com a mínim La comanadoria de Vic es va intitular de Vic i de Duocastella de Sora entre els anys 1230 i 1252, a causa de l’adquisició d’aquest castell, bé que el 1252, a causa de les pressions dels successors dels antics propietaris, el castell fou venut al rei L’Arxiu Capitular de Vic guarda tota la documentació de l’antiga casa hospitalera de Vic perquè els canonges varen comprar els béns de l’orde a la ciutat i a Osona l’any 1324 Residien vora l’actual…
Sant Serni de Castellet (Gavet de la Conca)
Art romànic
Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant Miquel de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina