Resultats de la cerca

El nucli principal, on es troba la parròquia Santa Maria, de creació moderna, s’anomena el Carrer del Suro és a la carretera a Ullastrell i a Terrassa Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltrera o de Vilalba

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera la vila fou primerament monacal i després reial Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957 En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena L’església es documenta a…

Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’església per uns carrerons…

Imponent aspecte de l’església, una ambiciosa construcció començada a mitjan segle XIV sota el patrocini dels comtes d’Urgell ECSA - GSerra L’església parroquial de Santa Maria, dita la Major , presideix la ciutat de Balaguer des del capdamunt del barranc de la Botera, conegut a l’edat mitjana amb el nom de torrent de Gerundella o Gironella L’església es va construir en un antic barri de la ciutat que els contemporanis anomenaven, senzillament, barri del Pla Durant el període andalusí la ciutat incloïa, a més, els barris d’Almatà i del Torrent És probable que a l’indret on després es va…

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política

Net de Marià Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota la direcció de Martí Casadevall, i fou deixeble de Josep Pujol i Iu Pascual Formà part del grup dels Indiquetes, amb el qual exposà a Girona i Figueres També exposà a Barcelona, Vic, Olot, etc

Situació Timpà romànic encastat a l’actual església barroca, en què tres arcs aixopluguen la Mare de Déu amb l’Infant i, a banda i banda, dues figures masculines identificades amb sant Joan Evangelista i un profeta ECSA - FX de Rueda Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria estan adossades al mur sud de l’actual temple barroc dedicat a Santa Maria i situat al centre de la vila Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior FEB Història El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’…

La ciutat de Tàrrega es troba vora el riu d’Ondara, prop de la seva confluència amb el Cercavins, i voltada de tossals El lloc i castell de Tàrrega foren conquerits als àrabs pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, vers el 1056 L’església parroquial de Santa Maria de Tàrrega consta ja com a parròquia del bisbat de Vic en tres llistes de parròquies d’aquest bisbat confegides entre mitjan segle XI i l’any 1154 L’església de Tàrrega és esmentada el 1175 en el testament de Pere del Talladell, el qual manà que els rèdits que ell rebia de la vila de Tàrrega servissin per a mantenir una llàntia…

Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo