Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
Castell de Maldà
Art romànic
El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…
Conserves i aliments envasats: l’etiquetatge
Segons les normatives vigents, les conserves i altres aliments que es venen envasats han de portar un etiquetatge on s’especifiquin diverses dades, com ara la naturalesa del producte, la indústria que l’ha elaborat, la procedència de l’aliment, la llista dels ingredients que el componen i els additius alimentaris que s’hi han afegit, el pes o volum, la data en què s’ha de consumir i les maneres idònies per a preparar-lo i conservar-lo un cop obert l’envàs Abans d’adquirir aquest tipus d’aliments és convenient, doncs, d’observar amb atenció totes aquestes dades Unes de les dades més importants…
Sala Rovira
Galeria d’art barcelonina fundada el 1942 per Segimon Rovira i Bori, que continuà el seu fill, Antoni Rovira i Juyol i que actualment dirigeix el seu net, Segimon Rovira i Cambra.
S'ha especialitzat, bàsicament, en dibuix, però també ha presentat altres formes artístiques com l’aquarella, l’esmalt, la ceràmica i els treballs tèxtils
castell de Montbui

Vista de les ruïnes del castell de Montbui
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’…
Gelderland

Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…
teoria de la distribució
Economia
Anàlisi de les lleis econòmiques que determinen les parts de la renda que corresponen als diferents factors productius.
Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el procés pel…
Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Nassau
Llinatge instal·lat a la regió de Lahn, descendents dels comtes de Laurenburg.
A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein extingits el…
Lara
Llinatge de l’alta noblesa que fou important en la vida política de Castella des del segle X fins al XV.
Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina