Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les descrites per Homer…
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Escriptor i advocat.
Vida i obra Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, també fou professor de dret a la Universitat de Barcelona Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833 Fou membre del cercle d’intellectuals que introduïren el corrent romàntic europeu a Catalunya a través de publicacions com El Europeo i traduccions de literatura estrangera Aquest cercle ajudà a la recuperació i consolidació del moviment literari en català a partir de les primeres dècades del vuit-cents Fou membre actiu de diferents plataformes culturals i científiques Amic d’…
, ,
comtat de Cardona
Història
Títol atorgat el 1375 al vescomte de Cardona Hug de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la…
empirisme
Filosofia
Conjunt de doctrines filosòfiques que neguen la possibilitat de qualsevol mena de coneixement que no provingui de l’experiència, consistent en les dades de la percepció sensorial.
Les idees i conceptes de la ment deriven, en últim terme, de l’experiència i, en aquest sentit, l’empirisme s’oposa, des d’un punt de vista gnoseològic i epistemològic, al racionalisme, que pretén donar a l’esperit lleis i conceptes propis, sia innats o a priori , i a l’idealisme, que postula una realitat fora de l’abast de la percepció sensorial, al coneixement de la qual hom accedeix per altres vies Per contra, l’empirisme sosté que l’experiència marca els límits del coneixement, més enllà dels quals hom no pot assolir un grau de certesa que pugui considerar-se acceptable No obstant això,…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a…
literatura armènia
Literatura
Literatura escrita en llengua armènia.
La literatura armènia no sorgí, pròpiament, fins a l’inici del segle V dC amb la invenció de l’alfabet armeni atribuïda a Mesrob 360-440 Amb anterioritat, existiren poemes orals pagans com els Cants de Goghten dels quals han pervingut alguns fragments L’antiga literatura armènia fou caracteritzada durant molt de temps pel predomini d’obres religioses i històriques La versió de la Bíblia, per exemple, hi exercí una funció que ja ha estat comparada a la de Luter a Alemanya i, d’altra banda, els llibres històrics identificaren aviat la religió amb la pàtria, sobretot a partir del…
Sant Romà (Brunyola)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat nordoriental amb la capçalera a primer terme J Recarens L’església de Sant Romà es troba en una zona plana, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Brunyola, a la riba esquerra de l’Onyar Mapa L38-13333 Situació 31TDG751419 JRR Història Aquesta ermita és esmentada inicialment el 1279 com a part del feu pertanyent al castell de Brunyola que Ramon de Cabrera vengué a Berenguer Gornau Apareix com a sufragània de l’església de Sant Amanç d’Anglès i, posteriorment, de Sant Martí Sapresa Durant el segle XV s’afegí l’actual sagristia JAM Església…
Mas de l’Oliba (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aquest mas, de l’agregat de Cabrianes i del municipi de Sallent, proper al poble de Cabrianes, s’alça al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-oriental del terme, a frec del territori artesenc Long 1°54’51” - Lat 41°47’31” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar al parador del Lleó, cal desviar-se a mà dreta, per tal d’iniciar la carretera que, passant per Cabrianes, mena a Artés Poc després d’haver passat el poble, hi ha un trencall, a mà dreta, que, tot passant pel cementiri, conduirà al mas de l’Oliba, el qual, tot pintat de blanc, és ben…
Castell de la Tor de França, abans torre de Trinhac
El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el segle XII consta que va ser infeudada al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina