Mas de l’Oliba (Sallent de Llobregat)

Situació

.

Aquest mas, de l’agregat de Cabrianes i del municipi de Sallent, proper al poble de Cabrianes, s’alça al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-oriental del terme, a frec del territori artesenc. Long. 1°54’51” - Lat. 41°47’31”.

Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga. Just en arribar al parador del Lleó, cal desviar-se a mà dreta, per tal d’iniciar la carretera que, passant per Cabrianes, mena a Artés. Poc després d’haver passat el poble, hi ha un trencall, a mà dreta, que, tot passant pel cementiri, conduirà al mas de l’Oliba, el qual, tot pintat de blanc, és ben albirador des de la carretera estant. (FJM-AMB)

Història

Aquest mas ha de ser un continuador d’un d’aquests alous que es formaren al principi de la repoblació, i el nom seria el del repoblador, ja que l’antropònim Oliba és habitual els segles X-XI.

El mas és documentat el 1259 quan apareix un Berenguer Oliba de Cabrianes, que no pot correspondre a cap més que al mas de l’Oliba. Durant els segles següents segueixen els propietaris del mas de l’Oliba en la documentació.

Actualment el mas es troba molt reformat i únicament el celler conserva un aspecte d’antiguitat. No té cap perill imminent ja que hi habiten dues famílies. (ABC)

Edificis

Punta de llança de ferro trobada dintre una escletxa; és d’època preromànica i, possiblement, anterior.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Al celler d’aquest mas hom distingeix, entre la resta de paraments, que semblen de factura gòtica, un pany de mur situat, un cop hem entrat, a mà esquerra de la porta, l’aparell del qual sembla correspondre a una construcció molt primitiva, probablement preromànica. Efectivament, aquest mur, que fa 3,45 m de llargada per 4,55 m d’alçada, comptant un rebuidat de 80 cm, mostra un aparell molt rústec, fet amb blocs de pedra escassament escantonats i disposats sense gaire ordre, entre els quals destaca, a 220 cm del paviment, un conjunt que es disposa en espiga fins a una llargada d’uns dos metres aproximadament, i sobre els quals, amb la interposició d’una filada horitzontal, encara n’hi ha uns altres que adopten el mateix esquema. Cal dir que la filada d’espiga superior és més ben feta que la inferior, la qual és més desdibuixada.

Aquests carreus amb prou feines són reblits, i on ho són, hom ho ha fet amb terra.

Aquesta paret, a l’exterior, fou reforçada amb un altre mur, ja posterior.

Atès el que hem dit, aquest pany de paret sembla ser la part més primitiva del mas, essent molt probable que fos aparellada al final del segle X o al principi de l’XI. (FJM-AMB)

Armes

En una escletxa oberta en una de les parets del mas fou trobada una punta de llança de ferro. Es tracta d’una fulla amb un additament adequat per a manegar-hi el pal. La peça és llisa i només té un nervi central que la vertebra i la dota de resistència. És una peça petita de 18 cm de llargària total, de 13,4 cm de fulla pròpiament dita, 2,4 cms de diàmetre al punt més ample per al mànec i 3,4 al cantó més ample de la fulla. Tot i que pot ésser fins i tot més antiga sembla datable d’època preromànica. Es conserva en molt bon estat. (FJM-AMB)