Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Jean-Claude Juncker

Jean-Claude Juncker
@ Consell de la Unió Europea
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…
Ramon Comaplà i Casamitjana
Ramon Comaplà i Casamitjana
© Escola Pia
Educació
Religiós escolapi, matemàtic i pedagog.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867 Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià 1876-79 i, després de passar pels collegis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta…
titella

Titelles
© Fototeca.cat-Corel
Arts de l'espectacle (altres)
Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
És anomenat també putxinelli, bé que aquest mot té un abast més concret Els titelles admeten diverses tècniques de manipulació, i les principals són les següents de guant putxinelli, de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i és mòbil el braç mogut per una vareta Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca de llur cap, des de dalt, com els de fil Els titelles de bunraku , gènere propi del Japó, són transportats i…
Avui

Portada del diari Avui, juny del 2010
© Avui/El Punt
Periodisme
Primer diari en català publicat després de la Guerra Civil de 1936-39.
Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…
Ramón Barce Benito
Música
Compositor castellà.
Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…
,
Josef Bohuslav Förster
Música
Compositor txec.
Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…
Arthur Honegger
Música
Compositor francès naturalitzat suís.
Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…
Henri-Montan Berton
Música
Compositor, violinista i professor de música, membre d’una prolífica família de músics francesos.
Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina