Resultats de la cerca

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme…

Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any…

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Vida i obra Nasqué en el si d’una família de mitjans propietaris de Besalú i estudià el batxillerat a Girona Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a la Universitat de Barcelona Des del seu ingrés a la universitat s’integrà al Centre Escolar Catalanista, entitat afí a la conservadora Lliga de Catalunya, on convisqué amb la generació jove dels líders del catalanisme polític i on sobresortí aviat com un convençut catalanista i un home d’acció amb aquesta significació pertanyé als equips directius de la Lliga Regionalista des de la seva creació el 1901 A la darrera dècada del s…

Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la Llibreria-…

Fill del també mestre d'obra Miquel Ferrà i Font i pare del pintor Bartomeu Lluís i de l'escriptor Miquel Ramon Ferrà i Juan Estudià dibuix amb els germans Miquel i Salvador Torres i Sancho, a l'Acadèmia de Nobles Arts, i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis Com a constructor és considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica —influït per Viollet-…

Finalment es transformà en Catalunya 1913-14, dirigida per Josep Carner Responia a un moment de cristallització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intellectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente 1911, de to…

L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari El risc creixent de l'exercici del periodisme L'any va començar amb un atemptat…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…