Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
epigrafia
Diplomàtica i altres branques
Ciència auxiliar de la història que estudia les inscripcions gravades —rarament pintades— sobre pedra o altres suports perdurables (metalls, os, terra cuita, etc.).
Hom pot considerar que començà a mitjan segle XVII, bé que les primeres compilacions epigràfiques no tingueren importància fins entrat el segle XVIII La recta lectura, transcripció i interpretació de les inscripcions suposa un ampli coneixement de les llengües antigues, del llenguatge epigràfic i de la paleografia, i també una sòlida formació històrica Molt sovint la inscripció és fragmentària, i aleshores hom intenta de completar-la Hi ha dos procediments per a restituir les parts perdudes l’estudi dels intervals i de la longitud de les línies —les inscripcions eren, per norma general,…
Oliver Sacks

Oliver Sacks
Medicina
Metge neuròleg anglès.
Es llicencià en medicina a la Universitat d’Oxford Anglaterra l'any 1956 i es doctorà a Califòrnia Després d'exercir a la Gran Bretanya, el 1961 anà als Estats Units, on fou internista i resident al Mount Zion Hospital de San Francisco i a la Universitat de Califòrnia Los Angeles Establert a Nova York des del 1965, treballà com a neuròleg a l'Albert Einstein College of Medicine 1965-75 i 1975-2007, a la New York University School of Medicine 1992-2007 i al Columbia University Medical Center 2007-2012, entre d'altres, com a resident És conegut pels seus llibres, basats en casos reals de…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
Robert I de Nàpols
Història
Rei angeví de Nàpols i comte de Provença (1309-43).
Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303…
Bonaventura Serra i Ferragut
Educació
Literatura catalana
Historiografia catalana
Polígraf i pintor.
Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…
, ,
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908, prologat per Joan…
,
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…
discant
Música
Polifonia medieval que es caracteritza per la similitud de l’activitat melòdica de les veus.
Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…
Geoffrey Chaucer
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Nascut en una família de vinaters lligats amb la cort, Chaucer rebé una formació aristocràtica patge de la comtessa d’Ulster 1357, participà en la guerra de França 1359-60 el 1367 fou valet del rei, i del 1368 al 1378 escuder El 1372 formà part d’una ambaixada a Gènova i dugué a terme una missió secreta a Florència La carrera pública del poeta culminà els anys següents fou comptroller dels drets i el subsidi sobre la llana 1374, i, a més, dels drets de duana menors 1382, pensions i altres mercès reials, noves gestions oficials a França, Flandes i Llombardia, jutge de pau i després membre del…
Dionís Jeroni Jorba
Filosofia
Literatura
Historiografia
Humanista i poeta.
Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina