Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Santa Maria de la Cisa (Premià de Dalt)
Art romànic
Santuari marià, situat en un lloc alt i vistent entre les poblacions de Premià i Vilassar de Dalt El lloc ad ipso Cisa és esmentat des del 994, i el 1295 hi consta el mas Cisa Aquest mas va reemplaçar probablement una villa o assentament romà, d’acord amb les troballes fetes al lloc No consta el moment en què es va erigir la primitiva església o capella eremítica, que no trobem esmentada fins el 1371, bé que això no suposa que no existís abans Reconstruïda el 1545 i cremada l’any 1713 per les tropes filipistes, fou reedificada de bell nou entre el 1742 i el 1780 Posteriorment…
Capitells de Morulls (Os de Balaguer)
Art romànic
Avui fan de suport de l’ara d’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb ECSA - J Giralt Els quatre capitells que avui decoren i suporten l’ara de l’altar de l’església nova de Sant Salvador de Gerb provenen de la probable villa romana de la partida dels Morulls, a Gerb, i potser formaren part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri, similar al conegut de la basílica paleocristiana del Bobalar, a Seròs Segrià Tots quatre són idèntics i presenten un estat de conservació que podríem qualificar de bastant bo, deixant de banda alguna fractura present a les parts…
Castell de Rebolhet
El poble de Rebolhet es troba a 750 m d’altitud, a la capçalera de l’Adasig Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 1188, quan Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí, entre d’altres béns, la seva honor de villa Reboleti , juntament amb l’església de Sant Estève així, els templers del Masdéu esdevingueren mestres de tot aquest territori Rebolhet és, sense cap mena de dubte, una vila formada a redós d’un castell, que era situat al costat de l’església parroquial i del qual no roman cap vestigi en l’actualitat Fins ara no han estat…
Sant Quirc de Pià
Art romànic
El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià…
Juan Antonio Orrego Salas
Música
Compositor i crític musical xilè.
Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista…
Orquestra Simfònica de Galícia
Música
Formació orquestral creada el 1992 sota els auspicis de l’Ajuntament de la Corunya, amb seu al Palacio de la Ópera d’aquesta ciutat gallega.
El seu director, Víctor Pablo Pérez, ha triat un repertori que fa especial atenció a la música del segle XX i cada temporada estrena una obra encarregada especialment per a la Simfònica de Galícia Ha estrenat títols de compositors com K Husa, F Escudero, J Turina, J Villa Rojo, C Halffter o X Darias La temporada 2000-01 s’estrenaren obres de M Sotelo, A Pärt i V Rosinskij Les activitats de l’orquestra inclouen una temporada de concerts d’abonament, un cicle amb conjunts convidats, un cicle de música de cambra realitzat per l’Orquestra de Cambra de l’OSG, l’organització del…
Il Veronese

La troballa de Moisès, obra d'Il Veronese
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Paolo Caliari, pintor italià.
Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a…
Francesc Gras i Elias

Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Història
Teatre
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894 Hijos ilustres de Reus , 1899 Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907 Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894 El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…
,
Vilablareix

Vista del poble de Vilablareix, amb la parròquia de Sant Menna (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…
Castell de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Vista aèria del despoblat de Casesnoves, amb l’església de Sant Salvador i la torre del castell ECSA - Jamin El castell de Casesnoves és situat al despoblat de Casesnoves, al costat de l’església de Sant Salvador de Casesnoves, a ponent de la vila d’Illa, aigua amunt i a l’esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E S’hi arriba per una carretera que parteix de la D-2, immediatament després de passar el pont de la Tet, a mà esquerra venint d’Illa Història Les primeres notícies històriques sobre el castell i el llogaret de Casesnoves es coneixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina