Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Sant Pere de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
mandolina

Mandolina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit instrument de corda pinçada de caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La taula harmònica té una obertura central i presenta un petit desnivell a l’altura del pont El mànec és dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa Pertanyent a la família de la mandola , apareix amb caràcters propis al final del segle XVII La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits La seva…
Francesc Parcerisas i Vázquez

Francesc Parcerisas i Vázquez
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Formació i trajectòria acadèmica i professional Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona 1961-66, fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol 1969-72, i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex 1989-90 i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona 1997, on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura catalanes…
,
Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Sardà i Salvany
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i apologeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular 1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…
,
topic
Música
Complex de referències melòdiques, harmòniques, tímbriques o texturals que fan que una peça o un passatge musical adopti un model estilístic determinat (estil) o hi al·ludeixi.
Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…
fundacions
Historiografia catalana
Dins dels diferents modes de producció d’historiografia existents a la societat catalana contemporània, les fundacions han ocupat –i segueixen ocupant– un lloc gens secundari.
Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…
baronia de Benidoleig
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig (Marina Alta), la qual fou vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l’havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova.
Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
capellà major
Cristianisme
Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada, almenys des del regnat de Jaume II, a la d’abat de Santes Creus; li pertocava de dir missa davant el rei els dies de festa, de donar-li la comunió i de dir cada dia amb ell les hores canòniques.
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina