Resultats de la cerca

Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio Fontanarosa…

El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és professor de la…

D’origen humil, de petit aprengué l’harmònium i el violí sense l’ajut de cap mestre Aviat es decantà pel cant, que començà a estudiar també de manera autodidàctica El 1955, i només amb aquesta formació, fou contractat per a cantar a l’Òpera de París, on debutà amb Romeu i Julieta després d’una audició a la qual es presentaren nombrosos candidats El 1963 hi interpretà el paper de Golaud Pelléas et Mélisande i l’any següent participà en la producció de Maurice Béjart de La damnation de Faust Destacà especialment en els grans papers de baix, com Mefistòfil Faust , Felip II Don Carlo i el…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a enregistrar l’…

Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca i també el…

Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la música barroca i…

Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire lliure durant l’estiu,…

Estudià piano i violí, i posteriorment ingressà al Royal College of Music de Londres, on estudià direcció d’orquestra Després d’haver estat organista i director coral de Saint Alban, a Holborn, del 1936 al 1939 fou director assistent del Covent Garden, i posteriorment ho fou de W Furtwängler a l’Orquestra Filharmònica de Berlín El 1945 inaugurà la temporada del Sadler’s Wells Theatre amb l’estrena de Peter Grimes , de B Britten, i un any després estrenà a Glyndebourne, compartint el podi amb E Ansermet, The Rape of Lucretia , del mateix autor Malgrat el seu ingrés al Covent Garden de Londres…

Estudià piano i orgue, i el 1959 es traslladà a Europa per perfeccionar-se amb Pierre Cochereau i Nadia Boulanger a l’École Normale de París De nou als EUA, estudià orgue al Mannes College of Music de Nova York i composició amb Luciano Berio i Leon Kirschner a la Universitat de Harvard Ha realitzat nombroses gires com a clavecinista i organista i ha estat convidat per orquestres com les simfòniques d’Israel, Detroit i Boston Ha fet concerts a la catedral de Viena i amb els Nens Cantors d’aquesta ciutat Ha impartit classes a les universitats de Nova York i Indiana Les seves composicions, entre…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…