Resultats de la cerca
Es mostren 7531 resultats
Maria Mercè d’Orleans-Montpensier
Història
Reina d’Espanya.
Filla d’Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, i de la infanta Maria Lluïsa Ferranda d’Espanya Es casà 1878 amb el seu cosí germà el rei Alfons XII, i morí de tifus al cap de sis mesos
Cobá

Carrer de Cobá
Claudio Montes (CC BY-NC 2.0)
Ciutat antiga
  Jaciment arqueològic
Ciutat maia al nord de Yucatán, Mèxic.
Habitada durant part de l’imperi maia vell i part del nou Els seus monuments són dels segles VII al XII, i són importants els camins empedrats per sobre el nivell del sòl Hi ha 32 esteles de pedra
barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Diner barcelonès.
El terme és aplicat a la moneda de billó encunyada a Barcelona, sobretot a partir del segle XII La moneda de plata feta a Barcelona des del 1285 anomenada diner barcelonès d’argent, prengué aviat el nom de croat
Tongeren
Ciutat
Ciutat del Limburg, Bèlgica, a la riba del Geer.
És un centre comercial i industrial maquinària agrícola i tallers de construccions metàlliques Es conserva l’església de Notre-Dame s XIII-XVI, bastida al lloc d’una antiga abadia, de la qual roman el claustre romànic s XII
Xanten
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Conserva vestigis de l’antiga colònia romana, i sobretot l’església dedicada a sant Víctor, en part romànica i en part gòtica s XII-XV En la llegenda dels Nibelungs, és indicada com a lloc de naixença de Sigfrid
Santa Maria de la Seu d’Urgell
Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant Ermengol, avui…
Cortsaví
Cortsaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant meridional del massís de Canigó, des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (puig dels Tretzevents, 2 731 m) fins els altiplans que dominen el vessant esquerre de la vall del Tec, entre el torrent de la Fou i el riu Ferrer.
Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…
el Burgal

Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
 
						Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu. 
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
Torre de Darnac o de Coma Darns (Brullà)
Art romànic
Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967  “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella  sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac  cumba de Darnach , 1145, 1188 és…
Castell de Montnegre (Sant Celoni)
Art romànic
Antic castell situat en un petit turó no lluny de l’església parroquial de Sant Martí de Montnegre Avui dia en queden escasses restes o pedruscalls, que devien formar els murs a l’indret conegut com el Castellot, en el vessant nord de la serra o carena del Montnegre El “termine de fisco de Monte Nigro” és documentat des del 998 i consta com a terme del castell des del 1022 Hi ha notícia de vendes o donacions de terres des del segle XII en el terme del castell de Montnegre Aquest va formar una jurisdicció o baronia que comprenia els termes o llocs de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina