Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…

És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar  La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…

Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…

El viatge de Verdaguer, en companyia de Jaume Almera, catedràtic de Sagrada Escriptura i bon coneixedor del món de la Bíblia, començà al port de Barcelona el dia 1 d’abril de l’any 1886 i conclogué al mateix lloc el 3 de juny Incloïa l’estada d’una vintena de dies a Jerusalem i els seus voltants, la visita dels llocs sagrats de la història de Jesús, una anada a Beirut i Damasc i una última etapa a Egipte El dietari es refereix a cadascun dels llocs i recull les impressions i les reflexions del viatger, revestit de l’esperit de pelegrí, que, per devoció més que per curiositat turística, visita…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…

La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen, després gràcies…

Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla imparipinnada i…

Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment  terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…

Caràcters microscòpics principals de les lecanorals Hom ha representat els ascs i les paràfisis aproximadament a la mateixa escala i les espores Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol, que tenyeix de color blau més o menys intens les estructures amiloides A Lecanora allophana lecanoràcies, B Bacidia rosella bacidiàcies C Tephromela atra tefromelatàcies D Buellia punctata fisciàcies, E Squamarina gypsacea esquamarinàcies, F Candelariella aurella candelariàcies G Rinodina albana fisciàcies, H Catillaria chalybeia catillariàcies, I Umbilicaria cylindrica…

Luvar Luvarus imperialis , en dos estadis juvenils successius 1a i 1b , i en estat adult 1c , que pot fer fins a 2 m de llargària Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella 1a i Luvarella 1b Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa Domènec Lloris Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal Tenen la boca petita,…