Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Anicet de Pagès i de Puig

Anicet de Pagès i de Puig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poeta i lexicògraf.
Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana ,…
,
Jaume Padrós i Montoriol
Música
Compositor i pianista.
És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…
,
Fernando del Paso Morante
Literatura
Escriptor mexicà.
Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi…
Lleó XIV
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit papa el 8 de maig de 2025.
Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982 Obtingué la llicenciatura 1984 i el doctorat 1987 en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma El 1985 s’incorporà a la missió agustiniana al Perú i exercí com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas fins el 1986 El 1987 retornà als Estats Units, i fins al 1988 fou pastor de vocacions i director de missions per a la província agustina de Chicago Després tornà al Perú i dirigí…
María Corina Machado Parisca

María Corina Machado Parisca
(CC BY 2.0) Carlos Díaz
Política
Política veneçolana.
Rebesneta de l’escriptor veneçolà Eduardo Blanco , es formà com a enginyera industrial a la Universitat Catòlica Andrés Bello i obtingué una especialització en finances a l’Institut d’Estudis Superiors d’Administració IESA Ha exercit com a professora de gestió de recursos humans a la Universitat Catòlica Andrés Bello i ha estat membre de diverses juntes directives empresarials Diputada per l’estat de Miranda —amb la quantitat més gran de vots registrada fins aleshores— a l’Assemblea Nacional de Veneçuela entre el 2011 i el 2014, aquest darrer any fou destituïda del càrrec després d’acceptar…
Josep Tabernero i Caturla
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació de Teràpia…
Lluís Farreny i Alujas
Música
Compositor, contrabaixista i editor musical.
Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà…
Ágnes Heller
Sociologia
Filòsofa i sociòloga hongaresa.
De família jueva, fou, amb la seva mare, l’única que escapà de l’extermini nazi Inicialment orientada envers les ciències, una conferència de György Lukács la feu decidir per la filosofia, matèria en la qual es titulà el 1955 Posteriorment formà part de l’anomenada Escola de Budapest encapçalada per Lukács, del qual fou ajudant a la universitat Sota la seva influència, se centrà inicialment en interpretacions marxistes de la realitat social, corrent de pensament del qual es distancià progressivament Membre del Partit Comunista des del 1947, la seva posició crítica envers la…
Teddy Cobeña Loor

Teddy Cobeña Loor
© Arx. T. Cobeña
Escultura
Escultor.
Inicià estudis de medicina a l’Equador, que acabà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i exerceix com a metge Atret per l’anatomia i la funcionalitat del cos humà, durant l’època d’estudiant començà també la formació com a escultor a Barcelona, París, Florència i Roma La influència de Jean-Baptiste Carpeaux i Auguste Rodin foren determinants en l’orientació figurativa de la seva obra, que mostra també una influència notòria de l’expressionisme i el surrealisme Cal esmentar les obres Somnis , exposada al museu del Palazzo Panciatichi del govern de la Toscana Itàlia i La creativitat…
Macedònia 2011
Estat
L’entrada de Macedònia a la Unió Europea i l’OTAN va continuar aturada, malgrat els esforços del Govern de centredreta de Nikola Gruevski La negativa de Grècia a acceptar negociacions i el litigi pel nom del país són les raons d’aquest estancament –els darrers estudis van demostrar que el 90% de la població macedònia es nega a canviar el nom del país– La situació entre ambdós països va arribar a nivells de crispació molt elevats, especialment arran de la construcció, a Skopje, d’una estàtua d’Alexandre el Gran –pilar de la simbologia grega– i que va comportar una airada resposta diplomàtica…