Resultats de la cerca

Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia…

D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals collaborà com a redactor En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale — hom troba ja els motius principals de la seva temàtica els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris, així com els trets definidors del seu art el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques com les de…

Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…

Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els…

Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal  i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els…

Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei del nou…

Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les…

Fill d’una família d’industrials tèxtils, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s’incorporà a l’empresa familiar de llanes de labors Fundador i membre actiu del Front Obrer Català, participà en altres plataformes d’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya, l’embrió central del futur PSC Des de la fundació d’aquest partit fou membre de la seva comissió executiva En les eleccions municipals del 1979, les primeres des de la recuperació democràtica, encapçalà la llista del PSC a Terrassa i n'…

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En desacord amb la…

Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de…