Resultats de la cerca

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de  Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…

Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a finals de segle…

Zona urbana destruïda pels combats entre les faccions enfrontades a Líbia © Hélène Caux / UNHCR Les dificultats per a formar i consolidar un govern d’unitat nacional que posés punt final al xoc de legitimitats entre els governs de Trípoli i Tòbruk van marcar l’agenda política d’aquest país Al gener, Fàyiz Sarral –escollit per les Nacions Unides per a dirigir el consell presidencial que havia d’implementar els acords– va nomenar els 32 ministres que havien de compondre el Govern d’unitat nacional La proposta exigia que els dos parlaments referendessin el nou Govern, però, el 25 de gener, el…

Les eleccions parlamentàries del final del 2016 van donar la victòria al partit de centredreta del CMRO-DPMNE, però la seva incapacitat per a arribar a un acord de govern amb altres formacions va impedir la formació d’un govern de coalició Aquesta paràlisi política va finalitzar el mes de maig quan, inesperadament, el socialdemòcrata Zoran Zaev va formar una coalició amb els partits d’ètnia albanesa El veto inicial del president del país, Gjorge Ivanov, va retardar-ne la constitució L’actualitat política a Macedònia també va estar marcada per l’elecció com a president del…

El 16 d’octubre, la periodista maltesa Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat la corrupció al país, va ser assassinada en esclatar el seu cotxe © Zugraga Tres esdeveniments van marcar Malta el 2017 la presidència europea exercida durant els primers mesos, les eleccions legislatives i l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat la corrupció al país Pel que fa a la Presidència Europea, el primer ministre maltès, Joseph Muscat, del Partit Laborista, va prioritzar el control de les fronteres i la responsabilitat compartida en el tema de la immigració Cal tenir…

El país va viure un any convuls, principalment per l’agreujament de la crisi econòmica i la caiguda de més d’un 50% del valor del peso, cosa que va fer que el Fons Monetari Internacional concedís a l’Argentina un préstec de 50000 milions de dòlars, el més elevat que ha donat mai aquest organisme Les contrapartides, però, van provocar una resposta social en forma de vagues A més, es va produir una fuga de capitals i el país va deixar de ser atractiu com a destinació de les inversions estrangeres Aquesta crisi va provocar una pèrdua de suport popular al president Mauricio Macri D’…

El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer…

La situació política del país va continuar molt convulsa i tensa des que el 2009 l’actual primer ministre, Sali Berisha, va assumir-ne el Govern, malgrat les nombroses denúncies de frau que van fer intervenir la comunitat internacional Des d’aleshores, les relacions entre el partit governant de Berisha i l’oposició, encapçalada pel líder socialista Edi Rama, són pràcticament inexistents Al principi d’any una manifestació al centre de Tirana va finalitzar amb forts enfrontaments entre els manifestants i la policia, que van causar la mort de tres persones i desenes de ferits Aquesta…