Resultats de la cerca

El 1890 fou elegit diputat per Caernarvon, districte que representà 55 anys seguits al parlament Oposat a la guerra dels bòers, formà part, com a representant dels liberals radicals, del gabinet Campbell-Bannerman 1905, on fou president del Board of Trade Canceller de l' exchequer 1908, impulsà importants reformes socials llei sobre les pensions de vellesa, 1908, i llei sobre seguretat social, 1911, finançades amb un impost especial sobre les grans fortunes i sobre la propietat de la terra, el qual el parlament aprovà, malgrat l’oposició de la cambra dels lords Primer ministre el…

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En desacord amb la…

Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi…

Collaborà a la revista Índice , que li publicà el primer llibre, El cohete y la estrella 1922 Promotor d’empreses culturals, fundà la revista Cruz y Raya 1933-36 Republicà convençut i catòlic, collaborà a Hora de España i participà en el Congrés Internacional d’Escriptors reunit a València el 1937 S'exilià el 1939 a l’Amèrica del Sud Tornà a Madrid el 1959, però, l’any 1963, després d’un manifest sobre els minaires d’Astúries, fou obligat a abandonar Espanya i s’installà a París fins l’any 1970 Ha conreat la poesia Rimas y sonetos rezagados , 1962 Apartada orilla , 1976 i Poesía casi…

Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra…

Segon duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne de Noailles N'heretà el càrrec de governador del Rosselló 1678-82 Fou, més tard, governador del Llenguadoc 1682-89 El 1689 entrà a Catalunya amb un exèrcit, en iniciar-se la guerra de la Lliga d’Augsburg, i, bé que l’hostilitat de Louvois li impedí de rebre més efectius, pogué apoderar-se de Camprodon i aviat dominà la zona nord del Principat Bé que perdé Camprodon, avançà i posà setge a Girona i prengué la Seu d’Urgell 1691 Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp 1693 L’any següent fou fet cap de l’…

Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou novament conseller…

Es formà a Barcelona i a París Dotat d’una gran expressivitat, aconseguí renom com a illustrador Publicà acudits a L’Esquella de la Torratxa i illustrà obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València 1932, Les victòries de Roger de Llúria 1932, de Melcior Font, Rondalles populars 1933, de Valeri Serra i Boldú, i d’altres Durant els anys de la Segona República també pintà murals d’escoles Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya, s'exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 i estigué internat als camps de concentració d'Argelers, de les Haràs Perpinyà, del…

Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d’Argelaguer, i d’Helena de Solanell Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé 1642, amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon El 1644, després de la caiguda de Lleida i d’un setge i d’un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d’Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d’Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d’un potent…

Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i…