Resultats de la cerca
Es mostren 1980 resultats
Petro Oleksijovyč Porošenko

Petro Oleksijovyč Porošenko
© European Comission
Política
Magnat i polític ucraïnès.
Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de Leonid Kučma , i el seu paper fou…
Salvador Espriu i Castelló

Salvador Espriu i Castelló
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor.
Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on procedien les famílies dels seus pares A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga El 1931 publicà El doctor Rip , i l’any següent, Laia , novelles que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris bàsicament de la Universitat de Filosofia i Lletres de…
,
Àngel Planells i Cruanyes

Àngel Planells
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona com a gravador litogràfic 1918 Amic de Salvador Dalí Se centrà en un surrealisme de clara base realista, conseqüència probable de la seva admiració per Feliu Elias Ha residit a Cadaqués, Blanes i Arenys deMar El 1928 exposà a la collectiva inaugural de les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1929 participà en l’exposició dita d' Art abstracte i a la gran Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger, ambdues a les mateixes galeries, on l’any següent féu la primera individual, presentat…
El marc geogràfic del romànic del Maresme
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Maresme, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Maresme, amb 397 km 2 de superfície, se situa entre les més petites de Catalunya per la seva extensió, però per la seva situació costanera i, fonamentalment, per la seva especial forma allargada és, sens dubte, la que es troba més de cara al mar Té uns 50 km de costa i una amplada que oscilla entre els 5 i els 15 km, que s’orienta de manera gairebé rectilínia des de l’W-SW a l’E-NE, i limita pel S-SE amb la mar i pel N-NW amb la línia de cims de la…
Kiribati 2015
Estat
La petita illa del Pacífic va continuar la campanya per la supervivència davant de l'increment del nivell del mar, tot encapçalant la lluita global contra el canvi climàtic en els fòrums globals En aquest sentit, el que s'ha considerat el primer demandant d'asil per qüestions climàtiques, el ciutadà de Kiribati Ioane Teitiota, establert a Nova Zelanda, va veure la seva petició denegada als tribunals i, per tant, s'enfronta al risc de ser deportat junt amb la seva família Pel que fa a la Conferència de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic COP21 de París, al mes de desembre…
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics…
el Poblenou

Casino de l’Aliança del Poble Nou, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector litoral septentrional de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el municipi de Sant Adrià de Besòs, a banda i banda del carrer de Pere IV, antiga carretera de França.
La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els quals Can…
cirurgià | cirurgiana
Medicina
Persona que practica la cirurgia.
Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el…
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina