Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
macip de ribera
Història
El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu i la ciutat.
Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus mancipia , però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770 amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres A partir de la segona…
les Mallorquines

Barri de Mallorquines, a Montgat, vist des del mar
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Montgat (Maresme), prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
La pesca és activitat tradicional És centre d’estiueig Hi ha localitzades importants indústries químiques, entre d’altres Té estació estació de Montgat del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma…
argue

Argue per a barques, a Sant Pol de Mar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega.
En la marina l’argue és emprat a bord per a exercir grans esforços llevar l’àncora, muntar-hi la càrrega, i a terra per a treure les embarcacions de l’aigua estirant-les des de la platja La seva figura és aproximadament la de dos cons truncats units per llurs bases menors, que formen el guardainfant Aquest guardainfant, que gira al voltant d’un eix de ferro recolzat en una carlinga sobre les cobertes, té, a la part superior, un disc al contorn del qual hi ha unes obertures on encaixen les barres sobre les quals és aplicada la potència, i duu, a la part inferior, uns cadells situats a la…
bassa d’experimentació de models
bassa d’experimentació de models Assaig d’un moll mòbil de descàrrega en alta mar en condicions adverses [MARIN]
© Fototeca.cat
Física
Transports
Instal·lació que permet d’assajar i de millorar les característiques d’un vaixell, d’una plataforma petroliera o de qualsevol altre objecte que hagi de sotmetre’s a l’acció de la mar.
Mitjançant la simulació de condicions adverses onatge, formació de gel a la superfície, vents o corrents violents en una bassa de dimensions reduïdes, i l’estudi de les característiques hidrodinàmiques, de la resistència, dels problemes de la propulsió i de la capacitat de maniobra de models fets a escala que evolucionen en la bassa d’experimentació, hom aconsegueix d’esbrinar quin seria el comportament del vaixell en el cas real, objectiu aconseguit així d’una manera força més econòmica
llac de Tiberíades
Llac
Llac de la Galilea, format pel riu Jordà, anomenat també mar de Galilea o llac de Genesaret.
Situat a 250 m sota el nivell de la mar, té 21 km de llarg per 12 d’ample la profunditat oscilla entre 42 i 48 m La seva riba i els pobles costaners Cafarnaüm, Betsaida, Magdala, Tiberíades, etc fou escenari de nombrosos episodis de la vida de Jesús
boia sonora
Transports
Boia cilíndrica que, llançada a la mar des d’un avió, facilita la localització d’un submarí.
En caure a la mar, de la part inferior, on hi ha un llast, se'n desprèn un micròfon que resta submergit a una profunditat determinada per una antena situada a la part superior transmet a l’avió el senyal que indica la proximitat del submarí radiolocalització, hidròfon
marina
Marina, dibuix d’Eugène Boudin (1824-1898)
© Corel Professional Photos
Art
Variant del gènere del paisatge, que representa una vista de la mar, desenvolupada en la pintura occidental i oriental.
Els primers exemples coneguts en la pintura occidental són els frescs romans i pompeians Hom troba també aquest tema en la miniatura medieval i durant el Renaixement, bé que sempre sovint de fons a composicions amb figures Però la marina adquirí plena independència temàtica en la pintura holandesa de la segona meitat del segle XVII, gènere els grans mestres del qual foren W van de Welde El port d’Amsterdam Rijksmuseum, Amsterdam i J van Ruysdael A la vora de la mar l’Ermitage, Leningrad L’escola francesa del segle XVII tingué en Claude Gellée un important pintor de marines Vista d’un port…
Santorí

Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina