Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…
Jorge Semprún Maura

Jorge Semprún Maura
© Bundesministerium für Unterricht, Kunst und Kultur
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Política
Polític, cineasta i escriptor castellà en llengua francesa i castellana.
Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…
Nassau
Llinatge instal·lat a la regió de Lahn, descendents dels comtes de Laurenburg.
A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein extingits el…
Orfeó Lleidatà
Música
Agrupació coral de la ciutat de Lleida, que té el seu precedent en l’anomenat Orfeón Leridano, creat el 1861 per Francesc Vidal i Codina.
El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…
Jordi Gras i Riera
Medicina
Metge.
Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el microbiòleg…
Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias Als anys trenta fou un dels introductors de les noves tècniques de la medicina a Catalunya Metge de les Brigades Internacionals durant la guerra civil de 1936-39, fou el principal impulsor dels quiròfans mòbils, i a l’Hospital Clínic implantà el primer servei d’urgències de vint-i-quatre hores de l’Estat espanyol Durant el franquisme, tot i haver estat jutjat per un Tribunal Sumaríssim i inhabilitat per al servei públic, prosseguí la seva tasca assistencial No fou fins acabada la…
castell de Montbui

Vista de les ruïnes del castell de Montbui
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’Olèrdola L’actitud…
Joan Ferraté i Soler
Literatura catalana
Escriptor, crític literari i traductor.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…
,
Carles I de Nàpols
Història
Rei de Sicília (1266-82) i de Nàpols (1266-85), comte d’Anjou i del Maine (1246-85), comte de Provença i de Forcalquier pel seu matrimoni (1246) amb la comtessa Beatriu.
Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina