Resultats de la cerca

Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més conegut L’any 1079…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat…

Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…

Doctor en ambdós drets, fou monjo 1764 i arxiver de Montserrat ja n’era el 1771 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1785 i de la Reial Acadèmia d’Història 1802 Treballà als arxius de Ripoll, Sant Benet de Bages i Montserrat D’aquest darrer arxiu confegí un Índice dels documents més antics 888-1120 A petició de Francisco de Zamora, el qual projectava una història monumental de Montserrat, escriví, en castellà, una història de Montserrat Història de Montserrat 888-1258 , que ha estat editada modernament 1990 i compongué uns annals de Montserrat del 1258 al 1485 L’…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…

Fragment de foli d’un còdex que es conserva avui al Museu Episcopal de Vic i la procedència del qual es desconeix amb exactitud Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic guarda un breu fragment de pergamí, illustrat amb una escena en la qual Crist, com a Mestre veritable, imparteix ensenyament a dos grups de deixebles, distribuïts a banda i banda La miniatura sembla que pertany a un còdex de les Homilies dels Evangelis, similar al que procedeix de Sant Fèlix de Girona * En aquest darrer es repeteix sovint aquest tipus d’escenes en les quals Crist exhorta o adoctrina les gents en els…

La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…

Situació Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot observar, entre d’altres coses, com el mur de tancament de la nau, pel costat de llevant, surt per damunt la teulada F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Miquel es dreça dalt una serra que emergeix al centre del municipi, on li fan costat els masos Soler i Vilaseca Long 1°53’38” - Lat 41°50’45” Per anar-hi cal anar a Sallent i entrar pel segon pont aixecat sobre el Llobregat Després d’haver-lo travessat, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir els carrers Verge del Pilar, Camí del Pal i Conrad Pujol,…