Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents Habiten a la…
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a…
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de…
Sant Mamet (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet Actualment, aquesta capella no té culte i…
Jaume Siurana
Literatura
Poeta i generós.
És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició de l’ Escola Satírica Valenciana i d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner…
,
Aleksandr Mikhajlovic Vasiljevskij
Història
Militar
Militar soviètic.
Lluità en l’exèrcit tsarista com a tinent de reserva i s’adherí a la revolució de 1917 Al principi collaborà estretament amb Molotov i durant tota la seva trajectòria fou un fidel seguidor de Stalin Nomenat general de l’exèrcit roig 1932, el 1942 dirigí les operacions de Stalingrad juntament amb Zukov L’any següent fou promogut a mariscal i ocupà el càrrec de cap d’estat major El 1945 dirigí la campanya de Manxúria En 1949-53 substituí Bulganin en el càrrec de ministre de defensa i, posteriorment, a la mort de Stalin fou rellevat per Bulganin en el càrrec i nomenat viceministre…
Martin Andersen-Nexø
Literatura danesa
Escriptor danès.
D’origen humil i de formació autodidàctica D’ençà del 1917, s’afilià al Partit Comunista, visità nombroses vegades l’URSS, i el 1949, quan Dinamarca signà el pacte Atlàntic, s’establí a la RDA La seva obra literària, composta sobretot de novelles i narracions autobiogràfiques, passa del pessimisme per la descoberta de la situació del proletariat a l’esperança en la victòria d’aquest D’entre les seves novelles, escrites en una prosa directa i emotiva, cal esmentar Pelle Erobreren ‘Pelle el Conqueridor’, 1906-10, Ditte Menneskebarn ‘Ditte, filla de l’home’, 1917-1921 i Morten hin Røde ‘Martí el…
Onofre Almudèver
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i poeta.
El 1561 publicà a València dos volums, un amb el Procés o disputa de viudes i donzelles i amb una reedició del Llibre de les dones de Jaume Roig, i un segon volum que contenia el Procés de les olives , el Somni de Joan Joan i la Brama dels pagesos Al pròleg d’aquest segon defensa el català com a llengua literària i exhorta els valencians a reprendre els models del cercle literari de Bernat de Fenollar, del tombant de segle Té producció poètica de certamen recollida en alguns cançoners, com ara el Cancionero general , i és autor de tres sonets en castellà, inclosos en la Crónica…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina