Resultats de la cerca
Es mostren 2439 resultats
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…
alambí
Química
Aparell utilitzat per a efectuar una destil·lació simple, a escala industrial o de laboratori.
Un alambí consta de calderí, condensador, refrigerant i collector El calderí és el recipient on és vaporitzat el líquid La calor necessària pot ésser fornida sigui per contacte directe de les parets del bullidor amb la flama sistema només aplicable a la destillació de líquids no inflamables i que no es descomponen fàcilment per la calor, sigui a través d’un doble fons o d’un serpentí per on circula un fluid calent gairebé sempre vapor d’aigua, oli mineral o un fluid tèrmic apropiat El condensador és l’aparell on és liquidat, per refredament, el vapor produït al calderí El tipus més senzill és…
Sant Jaume de Tuixén (Josa i Tuixén)
Situació Petit edifici rural amb la nau allargada, objecte fa pocs anys d’una encertada restauració ECSA La capella de Sant Jaume és situada al costat mateix de la carretera de Josa de Cadí a Tuixén, a uns 2 km de Tuixén JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG934780 Història La vila de Tuixén amb les seves esglésies, entre les quals consta Sant Jaume, fou llegada pel comte Borrell II de Barcelona-Urgell a Santa Maria de la Seu en el seu testament datat el 993 Aquesta donació posteriorment fou confirmada pel seu fill Ermengol d’Urgell i el seu nét Ermengol II d’Urgell En la confirmació del 1029…
Castell i vila de Vilanova de Prades
Art romànic
El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…
Romania 2014
Estat
Contra tot pronòstic, Klaus Iohannis va ser escollit nou president de Romania en la segona volta © Marea Britanie Evanghelica Al mes de novembre es van celebrar les setenes eleccions presidencials des de la caiguda del règim comunista, el 1989 El càrrec de president de Romania no és de caràcter simbòlic, com passa a molts països del seu entorn, perquè té competències en política exterior i defensa i és l’encarregat de nomenar els responsables del Tribunal Constitucional, els serveis secrets o la fiscalia Aquestes eleccions van resultar polèmiques arran dels problemes sorgits durant la…
Les tifàcies
Tifàcies 1 Boga de fulla gran Typha latifolia a aspecte general de la planta on s’aprecia que les flors es disposen molt juntes en inflorescències cilíndriques, molt característiques, travessades per l’eix i més o menys separades, la masculina sempre a la part superior ambdues inflorescències són protegides per una espata caduca x 0,3 b flor masculina, amb tres estams les peces del periant són indiferenciades i reduïdes a uns filaments x 10 c pistil unilocular, estretit a l’àpex i perllongat en un estigma acintat, envoltat per les peces del periant x 5 d el fruit és un aqueni amb un llarg…
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…
Els aiguamolls del Baix Empordà
Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del BaixEmpordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del BaixEmpordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter…
salt d’obstacles
Hípica
Modalitat hípica en què un genet a cavall ha de superar amb un ordre predeterminat un recorregut fixat d’obstacles, obtenint la mínima penalització.
Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet…
ubanguià | ubanguiana
Etnologia
Nom donat d’una manera genèrica als habitants de les conques de l’Ubangui i els seus afluents, el M’Bomu, l’Uele i les altes valls del Bahr el Ghazāl, els quals parlen alguna de les llengües ubanguianes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina