Resultats de la cerca
Es mostren 1392 resultats
Bernat de Palaol
Literatura catalana
Poeta, anomenat sovint el Mercader de Mallorca, Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí.
Vida i obra Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló BC, ms 7 i 8, copiat al primer terç del segle XV El poema Cercats d’uymai, jansiats belha y pros combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc Se sap que es devia tractar d’un text musicat, perquè, ja entrat el segle XV, la seva melodia fou reutilitzada en un càntic de la Festa d’Elx Això, i la citació de la primera cobla del poema en…
,
Rafael Subirachs i Ricart
Música
Compositor, director i pedagog català.
La seva formació musical anà a càrrec de Ll Romeu, J Baptista Lambert, J Lamotte de Grignon i C Taltabull El 1924 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà, entitat que dirigí del 1957 al 1968 El 1928 començà a exercir de professor i director de l’Escola Municipal de Música de Vic, i l’any següent obtingué la direcció de la Banda Municipal El 1931 fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Vic, transformada en Orquestra Municipal el 1945 El 1952 creà l’Acadèmia de Música Santa Cecília, que esdevingué un centre d’ensenyament filial del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Entre…
Llorenç Pagans i Julià
Música
Tenor i compositor català.
Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…
Johann Adam Reincken
Música
Compositor i organista holandès o alemany.
No se sap segur si nasqué a Alsàcia o als Països Baixos El 1654 viatjà a Hamburg per estudiar amb H Scheidemann, organista de Santa Caterina i deixeble de JP Sweelinck Després d’exercir el càrrec d’organista a Deventer Països Baixos durant un any, el 1658 tornà a Hamburg per treballar-hi com a assistent de Scheidemann, al qual succeí en el càrrec d’organista a Santa Caterina el 1663 Com a organista, Reincken pertanyia a la segona generació hereva de la tradició de Sweelinck Com a compositor, escriví obres per a tecla, entre les quals es troben una fuga, una tocata, variacions, tres suites ,…
Guillaume li Vinier
Música
Trobador francès.
Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com afirma a Valoirs…
introducció
Música
Fragment musical, generalment de tempo lent, que, situat a l’inici d’un moviment o una obra relativament extensa, prepara l’arribada de la part principal d’aquesta.
La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99 i 103 WA…
Orfeó Laudate
Música
Entitat coral catalana.
Fou fundat a Gràcia el 1942 per Àngel Colomer i del Romero, juntament amb altres que, com ell mateix, havien cantat en un cor de Sant Felip Neri de Gràcia abans de la Guerra Civil Espanyola L’Orfeó Laudate nasqué a l’empara de la parròquia del Pilar de Barcelona, situació que durà fins el 1946, any en què pogué establir-se en un local propi al carrer d’Aribau El 1950 es tornà a traslladar, aquesta vegada al carrer d’Enric Granados, on encara roman Des del primer moment l’Orfeó Lautade es concentrà en la cançó popular catalana i la música coral del gran repertori La seva primera actuació…
Angelo Maurizio Gaspare Mariani
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…
Joan Minguell i Soriano
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Fill de Joan Minguell i Vilasaló 1925 – 2000, que treballà en un laboratori de fotografia i als estudis de publicitat de Ricard de Baños fill i Ramon Biadiu Es formà en un laboratori de fotografia i el 1971 debutà com a segon operador en Timanfaya Amor prohibido , de José Antonio de la Loma, tasca que exercí en films posteriors La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde Una familia decente 1976-77, Lluís Josep Comeron La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978, tots tres de Francesc Bellmunt La ciutat cremada 1975-76, Antoni Ribas Companys, procés a Catalunya…
Carlos do Carmo
Música
Cantant de fados portuguès.
Fill de la cantant de fados Lucília do Carmo, a la mort del seu pare 1962 es feu càrrec del local familiar, on s’interpretaven fados, que començà a cantar en públic el 1963 Obtingué un gran èxit amb les seves interpretacions i el 1976 representà Portugal al Festival de la Cançó d’Eurovisió Juntament amb Alfredo Marceneiro i Camané és considerat el cantant de fados masculí més important de la història, i el gran renovador del gènere, amb influències de Frank Sinatra i la bossa nova , entre d’altres De les seves cançons més conegudes es poden esmentar Bairro alto , Lisboa, menina e moça ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina